Rajoy promet diàleg «amb tothom» després del 21-D
El president visita BCN i demana als empresaris que no se’n vagin de Catalunya ERC i el PDECat negocien com enterrar la via unilateral, cosa que disgusta la CUP
El diputat d’ERC Joan Tardà admet que «caldrà explorar altres
camins al marge de la unilateralitat»
Canviar de pantalla o no. ¿El 27 d’octubre, el dia de la declaració «política» d’independència i del cessament del Govern, via article 155 de la Constitució, va ser el del final de temporada de la sèrie El procés o tan sols el punt àlgid d’una tanda d’episodis que seguirà amb el 21-D? Aquest és el dubte que plana ara mateix sobre l’independentisme. Els tres principals partits secessionistes, Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat), Esquerra Republicana (ERC) i Candidatura d’Unitat Popular (CUP), es troben en plenes negociacions per pactar uns punts en comú del programa electoral de cara a les eleccions d’aquí menys d’un mes i una gran escletxa divideix ara mateix els dos grans, postconvergents i republicans, del petit, els anticapitalistes: mantenir-se o no en la unilateralitat.
Tal com va publicar aquest diari, el PDECat –transmutat temporalment en el partit del president com a Junts per Catalunya (JxCat)– i ERC, vistos els resultats del pols mantingut amb l’Estat: el nul reconeixement internacional, l’empresonament i exili dels primers espases de l’independentisme i, fins i tot, l’amenaça explícita, segons Carles Puigdemont i Marta Rovira, es replantegen la unilateralitat.
BUSCAR MÉS DEL 50% A més, el Parlament ja ha arribat al seu zenit amb la declaració mateix d’independència, així que el primer partit a les enquestes, ERC, opta per afirmar que el que toca és dotar de contingut aquesta república més que incidir en el seu naixement, a l’espera que el 21-D generi una onada que situï el secessionisme en el camp de la majoria, amb més del 50% del suport. Com a mostra, les paraules d’ahir del republicà Joan Tardà: «Potser caldrà explorar altres camins al marge de la unilateralitat» per poder aconseguir la independència.
La CUP, per la seva part, va defensar que no pensa renunciar a la unilateralitat perquè això suposaria «renegar dels propis principis», va assenyalar la portaveu de la direcció del partit Núria Gibert. «La unilateralitat no és la maniobra de quatre bojos, sinó la conseqüència que l’Estat s’hagi negat en rodó a negociar amb el Govern i el Parlament», va argumentar Gibert, que va resumir la situació sota l’òptica dels anticapitalistes amb un «la unilateralitat l’ha escollit el Govern de Mariano Rajoy. És l’única via que ens queda».
¿PROGRAMA COMÚ? Les paraules de la CUP venien a tomb de la publicació a Nació Digital d’un principi d’acord entre JXC (PDECat) i ERC sobre aquest programa en comú. Dels nou punts, la majoria eren enunciacions més o menys òbvies en defensa de les institucions, els empresonats i en contra del 155.
El quid de la qüestió és l’últim punt, el que advoca per «arribar a una negociació bilateral amb l’Estat i la UE» per arribar a una «plena independència i l’efectiva i pacífica articulació a la república catalana». ERC va assenyalar que aquest document era un simple text de treball que ja té setmanes de vida i que no és la proposta amb què es treballa ara. «És un punt de partida i no suposa cap pacte».
A tot això, el vicesecretari de Comunicació del PP, Pablo Casado, va advertir ahir a Castelldefels que, de bilateralitat, ni parlar-ne. Ni tan sols per negociar un nou pacte de finançament. «La bilateralitat no va venir bé quan el PSOE va fer un pacte de finançament que a penes va durar uns anys, i tampoc ara, quan ja ha vist tothom que la identitat catalana no es pot contraposar contra ningú», va sentenciar.
COCCIÓ LENTA Les fonts de la candidatura del president també van refredar molt la concreció del pacte. Coincidien amb ERC que el document divulgat en cap cas era la versió definitiva. És a dir, que el text pot patir notables modificacions. I a part d’això, també refredaven la transcendència dels seus continguts. Es tracta, apunten, d’una sèrie de qüestions que responen a una certa obvietat que firmarien altres candidatures.
A partir d’aquí, sempre segons el PDECat, la cocció del possible acord amb ERC és lenta. En aquest sentit adverteixen que la prioritat en aquests moments a JxCat és la confecció del conjunt del programa propi, que incorpori tots els matisos i que s’està elaborant amb múltiples aportacions sectorials que van molt més enllà del partit.
A més, a JxCat es fan la següent reflexió: si ERC no ha volgut forjar una llista conjunta com havia reclamat el mateix Puigdemont, ara no poden imposar les presses en la negociació d’una llista conjunta. «És una sobreactuació que busca la foto», es queixen a JxCat respecte dels republicans. Aquests recorden que el document objecte de disputa va ser traslladat a la CUP, que el va incloure entre la documentació facilitada a la militància que va acudir a l’assemblea de Granollers de fa 15 dies.