Cadena perpètua a Mladic per la matança de Srebrenica
3El tribunal per a la ex-Iugoslàvia condemna el general serbobosnià per genocidi
la sentència
L’exgeneral serbobosnià Ratko Mladic, conegut com el carnisser de Srebrenica, va ser condemnat ahir a cadena perpètua pel Tribunal Penal Internacional per a l’exIugoslàvia (TPII), que el considera culpable de genocidi i crims contra la Humanitat durant la sanguinària guerra de Bòsnia (1992-1995). Més de 20 anys després, el veredicte del TPII –qualificat de «victòria transcendental» per l’ONU– ha sentenciat que Mladic és culpable de 10 dels 11 càrrecs que se l’imputaven. La resolució posa punt final al funcionament del TPII, que serà dissolt a finals d’any després d’haver jutjat i empresonat en les últimes dues dècades desenes de criminals dels Balcans.
Segons els jutges del TPII, Mladic, que ara té 74 anys, va contribuir «significativament» a l’eliminació de musulmans i croats bosnians entre el maig del 1992 i el novembre del 1995, període en què el tribunal va considerar demostrat que l’acusat era el comandant en cap de les forces serbobosnianes. Mladic «era totalment conscient», segons el TPII, de les deportacions, els assassinats i la persecució de musulmans que es van cometre a diverses localitats de Bòsnia.
«Homes i joves (bosnians) van ser insultats, obligats a cantar cançons sèrbies i pegats mentre esperaven la seva execució»
«Mladic va contribuir significativament al genocidi comès a Srebrenica per destruir la població musulmana»
OBJECTIU, L’EXTERMINI El tribunal l’ha condemnat especialment pel seu paper en el setge de Sarajevo i la massacre de Srebrenica. L’acusat, segons els jutges, «compartia la intenció de l’objectiu final» d’exterminar els habitants musulmans de Srebrenica, genocidi en què es van assassinar almenys 8.000 homes musulmans i milers més van patir saquejos i violacions.
La massacre de Srebrenica, la pitjor matança comesa a Europa després de la segona guerra mundial, va tenir lloc el juliol del 1995 després que les tropes serbobosnianes ocupeessin aquell enclavament oriental protegit per cascos blaus holandesos. «Regalem la Srebrenica sèrbia al poble serbi. Ha arribat el moment de venjar-nos dels turcs [nom despectiu per als musulmans]», va proclamar aquells dies Mladic.
La sentència estima provat que l’exgeneral «va proposar i va ordenar personalment» els bombardejos i trets indiscriminats de franctiradors contra civils a Sarajevo, que les tropes serbobosnianes van mantenir assetjada durant tres anys i mig. La seva intenció, va afegir el jutge Alphons Orie, era «destruir» els seus habitants, impedir-los l’accés a l’aigua, menjar i electricitat, i que «visquessin en una situació d’estrès i setge» que provoqués el terror.
NETEJA ÈTNICA Amb el setge s’aconseguia «un objectiu comú compartit» entre «un grup de criminals» –va afirmar Orie– que buscava «netejar» Sarajevo de musulmans. En aquell lloc hi van morir més de 10.000 persones, entre elles uns 1.500 nens. També a Sarajevo es van gravar les seves paraules, que van servir com a prova davant el TPII, en què ordenava a l’artilleria serbobosniana que envoltava la capital: «Dispareu a Velusice [suburbi de Sarajevo]. Allà no hi ha gaires serbis». Quan representants dels EUA i l’OTAN van amenaçar el 1994 de bombardejar les posicions sèrbies, Mladic va respondre: «¡Doncs jo bombardejaré Londres!».
El jutge Orie va enumerar altres exemples dels crims comesos per Mladic i els seus soldats, com l’incident al pont Brhpolje, el 1992, en què els musulmans detinguts van ser obligats a saltar al riu mentre els soldats serbis els disparaven. Hi van morir 22 homes, i només un va sobreviure. El magistrat va esmentar igualment «les brutals i sistemàtiques violacions» a què es van sotmetre dones musulmanes, nenes de 12 anys i tot, detingudes pels serbis.
Mladic no va estar present en la lectura final del veredicte, ja que va patir una «crisi d’hipertensió» i va demanar a crits un ajornament, cosa que va provocar que el jutge l’expulsés de la sala. Va ser l’últim dels
seus intents per endarrerir un judici caracteritzat pels seus problemes de salut i la seva insistència a defensar els crims com a actes de defensa del poble serbi. Durant els cinc anys de procés, sempre va mantenir la seva innocència de tots els càrrecs.
La cadena perpètua de Mladic –un dels tres arquitectes de la neteja ètnica a Bòsnia juntament amb Slobodan Milosevic i Radovan Karadzic– va ser rebuda amb alegria per les víctimes de Srebrenica. També el Govern bosnià va dir que confiava que la sentència sigui un missatge per als que encara busquen la divisió als Balcans. En canvi, els actuals líders dels serbis de Bòsnia, que consideren Mladic un «heroi», van qualificar el veredicte de «parcial», i van negar que pugui contribuir a la reconciliació del país, evidenciant un cop més la profunda divisió que subsisteix a la república balcànica.
«Va dirigir personalment el llarg bombardeig de Sarajevo»
«Dones i nenes musulmanes van ser violades de forma brutal i sistemàtica» El criminal no va sentir la lectura final de la resolució; poc abans havia sigut expulsat de la sala per cridar als jutges