Lamela accepta que el Suprem unifiqui les causes secessionistes
La magistrada de l’Audiència advoca per unir les investigacions per presumpta rebel·lió Considera que els imputats van teixir una «organització criminal» per obtenir la secessió
La jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela no en té cap dubte. Les dues causes obertes per rebel·lió, sedició i malversació, una a l’Audiència i una altra al Tribunal Suprem (TS), s’han d’investigar conjuntament, perquè els exmembres del Govern i els de la Mesa del Parlament, juntament amb les organitzacions sobiranistes, formaven una «complexa i heterogènia organització», en què, «en execució d’un pla preconcebut», pretenien aconseguir la secessió de Catalunya i proclamar una república independent.
La magistrada, que no inclou el delicte de rebel·lió al llistat amb què tipifica les conductes investigades encara que així figura a la causa, no es pronuncia expressament sobre a quin tribunal li correspondria la investigació, però a l’haver-hi aforats, l’únic que podria assumir la instrucció conjunta que proposa és el Suprem.
A l’informe remès al magistrat de l’alt tribunal Pablo Llarena, la instructora de la causa a l’Audiència sosté que els querellats, juntament amb altres investigats, van portar a terme una estratègia «perfectament coordinada, amb repartiment de papers entre autoritats governamentals, parlamentàries i civils». Per això, perquè la investigació arribi a bon port, «s’ha de fer de forma conjunta i en un únic procediment a fi de poder determinar i valorar amb convenient coherència la participació concreta de cada investigat i els delictes» comesos.
Amb la conclusió de la jutge, l’oposició de la fiscalia a l’acumulació de causes queda en segon pla, encara que l’última paraula la tindrà Llarena. Seria molt difícil que ara no acumulés les dues causes, tenint en compte que ell mateix li va demanar, amb aquest objectiu, un informe. En aquest cas, entre les seves primeres actuacions hi hauria prendre declaració als exmembres del Govern empresonats per Lamela, moment en què podria revisar la seva situació.
ORGANIGRAMA L’organigrama de l’«organització criminal» que descriu la jutge inclou l’àmbit legislatiu, amb la Mesa del Parlament; l’executiu, amb el Govern, i la societat civil, amb l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural, però també amb assessors i ideòlegs, a qui s’investiga al Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona. També cita els Mossos d’Esquadra, el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya (CTTI) i el Diplocat.
Lamela detalla el que es va fer des de les eleccions catalanes del 2015, segons el full de ruta secessionista, que recollia el paper de cada actor en un pla que passava per crear un marc legislatiu inconstitucional i les estructures necessàries per al nou Estat fins a arribar a la convocatòria del referèndum il·legal i la declaració d’independència.
Mentre el Parlament donava aparença de legalitat a les diferents etapes del «procés de desconnexió», els líders de les associacions independentistes van mobilitzar les masses per crear en la ciutadania un sentiment de rebuig a les institucions espanyoles i els poders de l’Estat. Així propiciaven i justificaven la desobediència de la societat a les ordres emanades d’ells, segons els fins secessionistes. L’ANC i Òmnium «van actuar com a braç civil de l’aixecament auspiciat pel Govern català afavorint mobilitzacions com les dels dies 20 i 21 de setembre i 1 d’octubre», assenyala.
PASSIVITAT I CONTRAVIGILÀNCIES En l’estratègia «resultava essencial la capacitat investigadora i intimidatòria dels Mossos, cos integrat per més de 17.000 efectius armats, amb el potencial efecte coercitiu» que això representa. La jutge entén que se’ls ha utilitzat «al servei dels interessos secessionistes», tant amb la seva passivitat l’1-O com en «actuacions d’espionatge a la Policia i la Guàrdia Civil i contravigilàncies a membres de l’organització en el curs d’investigacions judicials».
La jutge insisteix que per tirar endavant l’«acte delictiu» de l’1-O es van utilitzar fons públics, malgrat el veto del Tribunal Constitucional, i digui el que digui la Intervenció General de la Generalitat, que sosté que només s’hi va destinar una petita quantitat.