El PP i C’s pressionaran Iglesias perquè Colau no impulsi Junqueras
Els taronges busquen recuperar votants dels comuns que no són independentistes El líder podemista deixa en mans de l’alcaldessa i Domènech l’estratègia catalana
Amb l’acostament del Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat) i Esquerra Republicana (ERC) i l’abandonament de la via unilateral, Partit Popular (PP) i Ciutadans (C’s) temen que ara sigui encara més fàcil per a Ada Colau, alcaldessa de Barcelona i líder de Catalunya en Comú (CeC), explicar la seva entesa amb els sobiranistes, ja que l’alcaldessa sempre ha apostat per un referèndum pactat.
Oriol Junqueras, cap de llista dels republicans, guanya totes les enquestes, que també assenyalen que els comuns, malgrat caure respecte al 2015, poden ser clau. Per això, fonts dels populars i dels taronges consideren que han d’intentar pressionar Pablo Iglesias perquè, al veure com Units Podem cau en els sondejos a nivell estatal (l’últim CIS va assenyalar un descens d’un punt i mig en els últims quatre mesos, fins al 18,5% dels vots), pugui intentar influir una mica en l’alcaldessa perquè els seus no facilitin una investidura d’ERC i s’abstinguin. PP i C’s saben que no ho tenen fàcil.
VOT OBRER NO INDEPENDENTISTA El líder dels morats ha vist com Carolina Bescansa, cofundadora de Podem, no ha dubtat a queixar-se públicament que s’han assumit massa les tesis independentistes i s’han oblidat que van néixer per a un projecte estatal. A Génova, el xoc amb Iglesias li reporta «grans beneficis» gairebé sempre, admet un membre de la cúpula popular, encara que ara els conservadors volen incidir també en el debat en el si dels morats i seguir assenyalant els constants gestos de complicitat de l’alcaldessa de Barcelona a l’independentisme.
Per la seva part, C’s té un interès més directe a debilitar Iglesias a Catalunya, explica un dels principals col·laboradors d’Albert Rivera. Són conscients que la seva candidata, Inés Arrimadas, pugna per un vot obrer antiestablishment no independentista, com va passar a Nou Barris, que va apostar per Colau com a alcaldessa en les municipals del 2015, però que en les catalanes del 27-S d’aquell any va preferir C’s abans de tornar a votar comuns en les dues generals.
Més enllà de la pressió que hagin plantejat PP i C’s, Iglesias no té intenció de condicionar la política de pactes dels comuns. Moltes coses han canviat des d’aquella campanya del 27-S, on Barcelona en Comú va decidir no anar de la mà de Podem en la coalició de Catalunya Sí que es Pot. Després d’aquella mala experiència, i sobretot gràcies a la doble victòria en clau catalana d’En Comú Podem en les generals, Iglesias ha entès que Catalunya era territori colauista. En aquest sentit, s’ha alineat en tot moment amb les tesis de Xavier Domènech i l’alcaldessa, i ha arribat a ignorar la direcció de Podem Catalunya, després que Albano-Dante Fachin es negués a entrar en la confluència dels comuns.
Iglesias sap que l’única forma que els seus, ara de Colau, arribin a entrar al Govern passa, forçosament, per un pacte amb ERC, amb la presència del PSC o sense. Magrat les tibantors que hi ha hagut amb els republicans, el líder principal dels morats està condemnat a entendre’s amb ells, tant al Congrés com al Parlament. Per això no va dubtar a reunir-se amb Junqueras fa gairebé tres mesos, després de la manifestació contra el terrorisme a Barcelona. Tres mesos que semblen tres segles.