La condemna del genocida Mladic

La justícia acaba arribant. Sempre ho fa massa tard per a les víctimes. Però arriba. La condemna a cadena perpètua per genocidi dictada pel Tribunal Penal Internacional per a l’ex-Iugoslàvia (TPII) contra Ratko Mladic, més conegut com el carnisser de Srebrenica, ha arribat 22 anys després dels horribles crims comesos i d’haver estat acusat formalment d’haver planificat i executat l’assassinat d’almenys 8.000 musulmans. L’exgeneral serbobosnià ha sigut l’últim condemnat per un tribunal especial per jutjar els delictes comesos en les guerres dels Balcans. Van ser unes guerres que van demostrar al món com l’odi ètnic resultant d’un ferotge nacionalisme pot niar també entre els europeus. Pensàvem que la segona guerra mundial, amb tota la barbàrie desencadenada pel nazisme, ens havia vacunat, però Srebrenica i altres neteges ètniques de les guerres balcàniques van mostrar la facilitat amb què l’home pot cometre tota mena d’atrocitats contra els seus semblants. La condemna de Mladic, a la qual s’ha de sumar l’anterior de Radovan Karadzic, un altre criminal de la guerra de Bòsnia, no pot fer oblidar la participació activíssima en aquell genocidi de civils que havien sigut veïns de les seves víctimes, a les quals van massacrar sense pietat. La condemna tampoc pot ignorar que un dels resultats d’aquell genocidi va ser la formació de la República Srpska, un enclavament serbi a Bòsnia que no renuncia a la unitat ètnica.

Animus iocandi