Dessacralitzar la mesquita de Còrdova
El recinte ha de deixar de ser propietat episcopal i convertir-se en museu per a gaudi de tothom
Emparant-se en unes normes franquistes i en una reforma d’Aznar, el bisbat de Còrdova es va apropiar l’any 2006 de la mesquita de la ciutat, Patrimoni de la Humanitat, pel mòdic preu de 30 euros. Es produïa així un dels més grans –si no el més gran– pelotazos urbanístics de la nostra història. Aquesta apropiació va acompanyada de l’explotació econòmica, per part de la jerarquia catòlica, d’un dels monuments turístics més visitats d’Espanya, que merita al voltant de 15 milions d’euros d’ingressos anuals que van a parar a les arques eclesiàstiques. Una quantitat que l’Església recaptava en qualitat d’almoina i, per tant, sense obligacions tributàries. A això s’hi ha d’afegir que les despeses de manteniment i reparació han sigut sufragades la major part per l’Administració. ¿Quin és el destí d’aquests ingressos? És tot un misteri, però no de la transcendència divina sinó d’una operació mercantil que constitueix la perversió del que és sagrat en grau extrem. ¡Corruptio optimi pessima! NO CONTENT
amb l’apropiació de l’edifici i amb els avantatjosos beneficis que genera, el cabdill de Còrdova ha forçat la invasió catòlica del recinte, i a l’anterior fucom llet de presentació feia una reescriptura manipulada de la història i mutava el nom de mesquita pel de «catedral de Còrdova, testimoni viu de la nostra Història», amb la següent explicació: «La catedral de Còrdova no és simplement un monument o un temple intercultural i tampoc una mesquita, sinó l’Església mare de la Diòcesi […]. El valor i la bellesa de la catedral de Còrdova no consisteix en la grandiositat de la seva arquitectura, sinó en la successió apostòlica del bisbe». Una nova perversió, aquesta vegada, de l’eclesiologia comunitària del concili Vaticà II.
Còrdova va ser durant uns quants segles exemple de convivència intercultural, símbol de plurivers religiós, testimoni de creativitat filosòfica, manifestació de plurilingüisme i lloc de trobada de sabers humanistes, filològics, jurídics, científics i artístics. Va ser en aquesta ciutat on es va produir la trobada entre els grans filòsofs medievals Averrois (1127-1198) i Maimònides (1135-1204) i el diàleg entre la mística (Ibn al-Arabí) i la filosofia (Averrois) i on, en l’últim terç del segle XX, el filòsof Roger Garaudy va desenvolupar la seva proposta de «diàleg de civilitzacions».
Martínez Montávez parla de l’islam, crec que molt encertadament, la nostra «alteridentitat» que hem de recuperar. Es tracta d’un paradigma –que el meu amic i collega el filòsof iranià Ramin Jahanbegloo al seu llibre Elogio de la diversidad anomena «paradigma de Còrdova» (Arcadia, 2007)– a reivindicar avui, no sense desconèixer, això sí, fenòmens disfuncionals importants com la discriminació de les dones, el manteniment de l’esclavitud i la imposició de tributs addicionals a jueus i cristians.
La mesquita és el monument religiós més important de l’islam occidental i el símbol més visible de l’islam d’Al-Andalus. L’apropiació clarament inconstitucional de la mesquita i la seva confessionalització per part de l’Església catòlica està als antípodes de l’actual pluralisme religiós i cultural, constitueix un desmentiment a la història i és contrària a l’esperit de diàleg i con- còrdia que ha de regnar entre les religions i en una societat plural.
La defensa a ultrança que fa el Govern de la propietat eclesiàstica d’un monument arquitectònic tan emblemàtic demostra la pervivència del nacionalcatolicisme, que encara no hem aconseguit erradicar durant els 40 anys de democràcia. Per sortir d’una situació política, religiosa i jurídica tan anòmala, crec que la mesquita ha de deixar de ser propietat del bisbat de Còrdova i convertir-se en espai civicocultural de titularitat pública obert a la ciutadania i lloc de trobada de diferents ideologies, cosmovisions i creences. Més encara, s’ha de dessacralitzar i convertir en museu perquè en disfruti tothom com a Patrimoni de la Humanitat que és, sense distinció de credos, ètnies, cultures, nacionalitats o classes socials. ¿IDEA ABSURDA?
No. Tenim un precedent: Santa Sofia d’Istanbul, primer església bizantina, després mesquita i ara museu després de la seva dessacralització pel llavors president de la República de Turquia Kemal Atatürk. Crec que aquest seria el millor destí de la mesquita-catedral de Còrdova. Espero que les diferents administracions, estatal, autonòmica, municipals i eclesiàstiques, aviat es posin d’acord per portar a terme aquest canvi, que serà beneficiós per a la ciutadania. Si és avui, millor que demà.
Director de la Càtedra de Teologia i Ciències de les Religions de la Universitat Carles III de Madrid.