21-D, unes eleccions diferents
Les càrregues policials de l’1O, l’empresonament dels Jordis i part dels consellers, i l’aplicació del 155 han provocat, sens dubte, molta indignació i un profund rebuig en una gran part de la població catalana, no només la independentista. No obstant, la convocatòria electoral del 21-D ha actuat en certa mesura com a bàlsam, no tant per rebaixar la indignació, sinó per calmar els ànims. De mal grat o encantats, tots els partits han decidit presentar-s’hi. Però a ningú se li escapa que aquestes són unes eleccions diferents, començant perquè les ha convocat el president del Govern i no el president de la Generalitat.
Són tantes les noves circumstàncies que, ara com ara, sembla impossible pronosticar-ne justament els resultats. Es donava per segur que ERC guanyaria les eleccions –fins i tot amb Junqueras resistint pres i Rovira encapçalant la llista–, però ningú sap quina tirada electoral tindrà la llista del president, que des de Brussel·les es presenta com a president legítim de la Generalitat sota les sigles JxCat, tan semblants al difunt JxSí. Tampoc és possible anticipar l’efecte de la inclusió de membres de l’antiga CiU a les llistes del PSC/PSOE, ni com afectarà la CUP l’aliança En Comú Podem, liderada per Domènech. Com serà el repartiment de vots espanyolistes entre el PP i C’s tampoc és calculable avui. Sí que es dona per cert que el 21-D la participació serà massiva. Però tampoc es pot preveure com afectarà cada partit, perquè probablement es mobilitzaran electors de totes les opcions que van preferir quedar-se a casa en els últims comicis. Potser el que és més predictible és que hi haurà set grups diferents al Parlament i les aliances seran complexes perquè pot donar-se una paradoxa: si el 2015, els independentistes van perdre en vots però van guanyar en escons, la seva fragmentació actual podria produir que el 21-D guanyessin en vots però no en escons. o en la literatura dita juvenil com una bona alternativa a les joguines més populars, més que res perquè conformen el contingut de la publicitat més que mai present a tot arreu durant aquests dies. Pel que fa a la resta, ¿quants de nosaltres no sabem recordar i evidenciar que les bases del nostre coneixement van començar en la infantesa més jove gràcies a fantasiejar o a la sàvia experiència d’un conte?