Fi de trajecte judicial

El tribunal internacional Des del 1993

contra Mladic tancarà aquest any després del veredicte ha condemnat desenes de criminals

Fi de trajecte a la Haia. El Tribunal Penal Internacional per a l’exIugoslàvia (TPII), obert en aquesta ciutat holandesa el 1993 per jutjar els crims comesos en les guerres dels Balcans, tancarà les portes a finals d’any després d’haver emès ahir el veredicte contra l’exgeneral serbobosnià Ratko Mladic. La dissolució del tribunal, que en les últimes dècades ha enviat a presó desenes de criminals per delictes comesos durant les guerres que van assetjar l’ex-Iugoslàvia entre els anys 1991 i 2001, està prevista oficialment per al 31 de desembre, tot i que en mantindrà oberta una petita part provisional per atendre els recursos.

Els veredictes emesos pel TPII serviran com a base jurídica en processos civils i això permetrà a múltiples víctimes de les guerres exigir compensacions i denunciar els seus agressors a nivell local. En el cas de Mladic, per exemple, l’advocada holandesa de drets humans, Liesbeth Zegveld, iniciarà – en representació de les Mares de Srebrenica i en una cort local de la Haia– un procés judicial per exigirli compensacions.

«La dificultat serà traduir les sentències criminals a una cort local o civil, tant aquí a la Haia com a qualsevol altre país, com Croàcia o Bòsnia. No s’ha d’oblidar que hi ha moltes víctimes, i molts criminals han de compensar els civils pels danys que han fet», explica Zegveld a l’agència Efe.

En els seus 24 anys de funcionament, el TPII ha presentat acusació contra 161 persones, des de soldats de rang baix fins a importants càrrecs, tant del Govern com de l’Exèrcit i la Policia de l’antiga Iugoslàvia. Entre ells va jutjar el president serbi Slobodan Milosevic, que va morir el 2006 sota custòdia abans de conèixer el veredicte; el líder polític dels serbis de Bòsnia, Radovan Karadzic, condemnat a 40 anys de presó el 2016, i el general croat Ante Gotovina, condemnat en primera ins- tància a 24 anys de presó i després absolt el 2012.

Entre els procediments en curs té pendents les apel·lacions de Karadzic i de Vojislav Seselj, líder ultranacionalista serbi que va ser absolt el març del 2016 de les acusacions de neteja ètnica contra croats, musulmans i altres ciutadans no serbis. El TPII va considerar que no era «el líder jeràrquic» de les milícies del Partit Radical Serbi, però el fiscal hi va recórrer i la vista es veurà el 13 de desembre davant el Mecanisme per als tribunals internacionals (MTPI), competent per a qualsevol cas del TPII.

Entre els condemnats també destaca Biljana Plavsic, vicepresidenta de la Republika Sprska (entitat serbobosniana) durant la guerra i després nomenada presidenta, única dona jutjada com a criminal de guerra de l’ex-Iugoslàvia i condemnada el 2003, després de declarar-se culpable, a 11 anys de presó.

Va jutjar el president serbi Slobodan Milosevic, mort abans de conèixer la sentència

Va condemnar a 40 anys de presó el líder polític dels serbis de Bòsnia, Radovan Karadzic

5.000 testimonis

Durant dues dècades, els magistrats han escoltat gairebé 5.000 testimonis i han celebrat unes 11.000 sessions per processar múltiples acusats de genocidi, crims de lesa humanitat, violacions de les lleis i usos de la guerra i la violència com a armes.

«Lamentablement hi ha molts perpetradors encara lliures. El desenvolupament polític dels països de l’antiga Iugoslàvia ha influït molt en el desenvolupament d’aquest tribunal. Però, naturalment, la Cort ha fet una feina molt important i molt bona aquests anys», afegeix Zegveld.

En nom de les víctimes que ella representa, la lletrada estima que «encara és aviat per jutjar la feina del tribunal i el seu llegat, ja que les conseqüències de la guerra són recents», i afegeix que «quan s’és víctima d’uns crims com aquests, és difícil sentir-se satisfet simplement amb la sentència» d’un tribunal.