La filla del monstre
Un clar i assolellat matí de juliol de 1993, la filla i la dona de Ratko Mladic van donar una sorpresa al seu pare i marit: van aterrar en helicòpter, sense avisar, en un cim de la muntanya Treskavica, a Bòsnia i Hercegovina, on el comandant en cap de l’exèrcit serbobosnià feia la guerra contra l’enemic. Va ser una ocasió que Mladic recordaria amb nostàlgia anys després en una entrevista; Bosa, la seva dona, i Ana, la seva filla, complien anys aquell mateix dia i desitjaven celebrar-ho amb el pare de família. Entre llançament i llançament d’obús, Mladic va trobar temps per obsequiar amb dos rams de flors silvestres les dues dones, després les va animar a ajudarlo en la seva tasca i entre rialles i bromes Bosa i Ana, sota la direcció d’un afectuós però exigent Mladic, es van afanyar a encebar amb granades el tub del morter, celebrant amb alegria cada explosió a l’altre costat de la muntanya, per després cruspir-se un pícnic improvisat sobre l’herba.
Vuit mesos després, el març de 1994, Ana Mladic es va disparar un tret a la templa amb la pistola favorita del seu pare. Tenia 24 anys.
El gran escriptor iugoslau Danilo Kis, de forma premonitòria, va escriure el 1974 sobre el nacionalisme: «El nacionalisme és, sobretot, una paranoia. Una paranoia col·lectiva i individual. Com a col·lectiva, és conseqüència de l’enveja i de la por, i sobretot és la conseqüència de la pèrdua
Clara