Valls assegura que Macron no és el president dels rics
«La gent a França no vol una aventura populista», afirma l’exsocialista
L’exprimer ministre francès Manuel Valls ha tornat a la primera línia de la política francesa després d’un ostracisme autoimposat posterior a la seva sortida del Govern. Valls va deixar el Partit Socialista (PS), va aconseguir en solitari una acta de diputat i està adscrit al grup parlamentari de La República en Marxa (LRM) d’Emmanuel Macron. Nega amb rotunditat que Macron sigui «el president dels rics» i considera que la recomposició del paisatge polític francès no està acabada.
Valls reivindica que la política econòmica de Macron és continuació de la seva: «Prossegueix el que jo vaig fer a partir del 2014 quan vaig ser primer ministre. El diferencial entre França i Alemanya als anys 2000 ens ha posat en una situació molt difícil, amb un atur molt important, i la reforma del mercat laboral i les mesures econòmiques i fiscals perquè França sigui més atractiva i competitiva em semblen molt necessàries. Ara bé, tota societat necessita un equilibri perquè hi ha gent que s’ho passa malament. França no és un país liberal en el terreny econòmic i s’ha de cuidar la igualtat, una idea forta en la societat francesa».
PUNTS FORTS L’ex primer ministre creu que els tres punts forts de Macron són que «encarna bé la presidència, té voluntat de fer reformes i ha superat l’esquema tradicional esquerra-dreta». Hi ha dubtes, però «la gent vol, i jo també, que el president tingui èxit perquè els polítics i la premsa obliden que les eleccions del maig haurien pogut ser un desastre. En la primera volta, amb molta participació, el 50% va votar partits antieuropeus o populistes i en les legislatives
SOCIALDEMOCRÀCIA ¿I quin serà el paper del PS? «La socialdemocràcia ha acabat el seu cicle polític. A França i a tots els països. S’ha de renovar totalment. No ha sabut respondre a la globalització, a la crisi de l’Estat del benestar, perquè formava part de l’Estat nació, que està en crisi, i costa més trobar una solució. A França s’ha reinventat amb Macron o amb gent com jo. Hi ha poques idees sobre polítiques noves, sobre com l’esquerra i la gent de progrés és capaç de respondre a l’ascens dels populismes. A França hem tingut sort: que fos un polític jove que ve de l’esquerra, del meu Govern, el que guanyés l’elecció presidencial».
Aquest «miracle» es va produir «per l’empenta de Macron, per les divisions al PS, per la corrupció de la dreta i perquè la gent a França no vol l’aventura populista. Aquí hi ha més moderació i més voluntat de reformes del que pensen els polítics o els analistes».