Putin de Síria
La intervenció militar russa el setembre del 2015 va marcar un punt d’inflexió en el conflicte sirià. Des d’aleshores, el règim de Baixar alAssad ha recuperat bona part de les posicions perdudes amb la inestimable ajuda de l’aviació russa i la infanteria xiïta mobilitzada per l’Iran. L’enèsima demostració de força d’aquesta coalició ha sigut la captura de Deir Ez-Zor, l’últim feu urbà en mans de l’autodenominat Estat Islàmic després de la caiguda de Raqqa. Amb aquesta jugada mestra,
Vladímir Putin ha aconseguit tornar al Pròxim Orient, un somni llargament acariciat per Moscou després de l’ensorrament de la Unió Soviètica. En els últims mesos, Rússia, l’Iran i Turquia han patrocinat les negociacions d’Astanà, en el marc de les quals s’han aconseguit diversos acords de distensió als fronts de batalla. Després de constatar la creixent pèrdua de terreny dels re- bels, el president turc, Recep Tayyip Erdogan, en un altre temps principal detractor de Baixar alAssad, no ha dubtat a pujar al tren rus per mirar de salvar els mobles i que els interessos turcs siguin respectats en qualsevol acord futur. La màxima prioritat de Turquia és evitar que s’estableixi un Estat federal en què la minoria kurda de Síria disfruti d’una generosa autonomia.
La trobada de Sotxi ha servit per mostrar, una vegada més, la sintonia entre Putin i Assad, que consideren que estan lliurant una guerra contra el terrorisme i que no s’ha de distingir entre els grups gihadistes i els rebels moderats. Resulta com a mínim sorprenent que la cimera entre els presidents rus, iranià i turc i les crides a una solució negociada coincideixin en el temps amb una nova ofensiva contra la zona de la Guta, situada a la perifèria de Damasc, que fa uns quants mesos que està patint un brutal setge i sistemàtics bombardejos.
Sembla clar que el missatge que es vol llançar a Sotxi és que qualsevol solució al conflicte sirià haurà de respectar els paràmetres de la pax rusa, que interpreta que Baixar al-Assad ha de conservar la presidència per preservar els interessos vitals russos, entre els quals s’inclouen la base naval de Tartus i l’explotació dels pous petrolífers per Soyuzneftegaz. En el cas de sortir-se’n amb la seva, Putin aconseguiria instaurar gairebé un protectorat rus sobre el país àrab.
EUA i Aràbia Saudita
El més sorprenent és que l’aAdministració de Donald Trump no sembla oposar-se a aquest projecte. Malgrat que els Estats Units segueixen mantenint el seu suport formal a la resolució 2.254 del Consell de Seguretat, que fa una crida a una transició política en el curs de la qual es convoquin eleccions presidencials i legislatives, el cert és que fa l’efecte d’haver llançat la tovallola i abandonat a la seva sort els grups rebels que encara combaten Baixar al-Assad.
El mateix es pot dir de l’Aràbia Saudita, que està pressionant activament les forces opositores perquè enterrin la destral de guerra i assisteixin a la nova ronda de negociacions que se celebrarà la setmana que ve a Ginebra.