Prestar diners a un amic sense perdre l’amistat
Avegades, les famílies es veuen obligades a recórrer a petits crèdits per poder afrontar despeses extraordinàries, com ara la compra d’un vehicle, estudis o una reforma de la llar.
Actualment les institucions financeres són les operadores principals d’aquest mercat. No obstant, algunes persones en són descartades per l’elevat risc d’impagament que suposen i, per això, solen recórrer a un altre tipus d’empreses creditícies no regulades pel Banc d’Espanya. Algunes d’aquestes empreses sedueixen les persones més vulnerables, oferint el desitjat import de forma instantània i gairebé sense burocràcia, però amb un tipus d’interès molt elevat. Encara que recentment s’ha discutit una proposició no de llei per regular aquest sector, encara ens hem de remetre a la llei de usura de 1908 per poder determinar legalment si els interessos qualifiquen d’abusius.
Ester
Per sort, a mig camí entre les institucions financeres i les empreses creditícies no regulades, han aparegut fintechs dedicades al P2P lending, préstecs de persona a persona a través de plataformes on line que posen en contacte les dues parts interessades i ofereixen possibilitats d’inversió a uns i una nova font de finançament a uns altres. La primera plataforma de P2P, Zopa, va aparèixer el 2005 al Regne Unit i la segona, Prosper, un any més tard als Estats Units. Aquest tipus de plataformes s’estan estenent, progressivament, també a l’Europa Continental. Malgrat el seu creixement, encara representen un percentatge molt petit del total de crèdits al consum que actualment es concedeixen, inferior a l’1%.
Els avantatges que suposen aquestes empreses en comparació amb les entitats financeres és que operen en una estructura més petita i àgil, per això les despeses de gestió solen ser menors i poden oferir interessos competitius als prestataris i rendibilitat als prestadors.
Les persones inversores que desitgin participar del P2P lending han de informar-se del tipus de risc que estan assumint. Aquestes plataformes simplement actuen d’intermediàries, de manera que, si les persones usuàries dels préstecs no són prou solvents, no hi ha cap garantia per als inversors. Alguns consells.
Primer: comprovar que l’empresa ha obtingut les autoritzacions nacionals pertinents. A Espanya es requereix, com a mínim, l’autorització de la Comissió Nacional de Mercat de Valors (CNMV) i, si la fintech s’ha constituït com a entitat financera, llavors també haurà de complir la normativa del Banc d’Espanya. Segon: estudiar la informació sobre risc que publiquen. La majoria de plataformes ofereixen informació agregada del risc, però algunes ja comencen a publicar també informació més individualitzada per préstecs. En ocasions, s’estableixen dos perfils d’inversors segons el risc. Algunes plataformes tenen llistes d’espera d’inversors, que es pot interpretar com una política de prudència per part de l’empresa.
I tercer: diversificar en diferents préstecs. Algunes plataformes ofereixen la diversificació elles mateixes i actuen com un fons d’inversió i, en altres, l’inversor decideix individualment els préstecs en els quals operarà.
Els avantatges de les ‘fintechs’ és que operen en una estructura petita i les despeses de gestió solen ser menors