El risc de pobresa baixa a BCN i puja a la resta de l’AMB
L’índex ha caigut cinc punts a la capital catalana entre el 2011 i el 2016 El 51,7% dels que viuen de lloguer dediquen el 40% dels ingressos a l’habitatge
L’Enquesta de Condicions de Vida el 2016 a l’Àrea Metropolitana de Barcelona aporta dades que apunten que la reactivació econòmica i la reducció de l’atur han tingut com a efecte una disminució de les diferències salarials als 36 municipis que formen l’entorn metropolità en els últims cinc anys. Però l’enquesta també revela que el risc de pobresa seguia sent elevat l’any 2016 i molt superior a la resta de l’Àrea Metropolitana que a Barcelona, quan el 2011 aquest risc amenaçava en percentatge més població a la capital catalana que a 35 municipis més.
L’enquesta, presentada ahir dimecres per la tinenta d’alcalde d’Urbanisme i vicepresidenta de Planificació Estratègica de l’AMB, Janet Sanz, fixa la renda anual neta mitjana per llar a Barcelona en 34.981 euros; la de la resta de l’AMB en 32.330 euros, i la de l’AMB en el seu conjunt en 33.724 euros. Per persona, la renda anual era el 2016 de 15.685 euros a Barcelona, de 12.530 euros a la resta de l’AMB i de 14.073 euros en el conjunt de l’àrea metropolitana
L’estudi indica que un 18,4% de la població dels municipis de l’AMB, 3,2 milions de persones, està en risc de pobresa, és a dir, compten amb una renda disponible inferior al llindar del risc de la pobresa, que es fixa en el 60% de la mitjana d’ingressos. Però si s’observa només el cas de Barcelona, el risc de pobresa afecta un 15,4% de la ciutadania, mentre que a la resta de municipis de l’AMB és d’un 21,3%. Fa cinc anys, la situació era diferent. El 2006, el risc de pobresa era d’un 20,1% a Barcelona, per sobre del 19,8% de la resta de municipis de l’Àrea Metropolitana. El 2011, el percentatge va pujar a un 20,3% a la capital catalana i va baixar una dècima a la resta de localitats, fins al 19,7%. El 2016, el risc de pobresa era a Barcelona del 15,4%, i a la resta de l’AMB, del 21,3%. La millora de la situació ha sigut, doncs, considerablement més intensa a Barcelona.
VIVENDA/Si s’observa la EL COST DE LA situació utilitzant l’índex AROPE, que a més a més de la renda contempla també el nivell d’ingressos, la privació material en diferents apartats i la intensitat de feina per llar, el risc de pobresa era l’any passat del 19,8% a la ciutat de Barcelona i del 23,5% a la resta de l’AMB.
TAXA DE RISC DE POBRESA A BARCELONA
Una altra de les dades rellevants de l’enquesta afecta la vivenda. Després dels innombrables drames familiars que va causar l’onada de desnonaments per impagament d’hipoteca en els primers anys de la crisi, ara és el lloguer el que castiga moltes llars, amb augments de renda que resultaven impensables fa només tres anys. El sondeig fet públic per l’AMB revela que el 2016 un 51,7% de les famílies dels 36 municipis que la formen i que viuen de lloguer destinen més del 40% dels seus ingressos a costos associats a la vivenda. Entre la població de 16 a 34 anys, les despeses per domicili van pujar, entre el 2006 i el 2011, del 22,9% al 30,8%.