La foto inesperada
No era la foto de la firma de la renovació, tan esperada. La foto era més aviat estranya. I inesperada. Messi, abrigat fins a la barba ocre, escalfant a la banqueta blaugrana. Es va encendre la metxa de les especulacions. De fet, des que s’havia anunciat l’alineació. Sabem que a l’argentí li agrada jugar-ho tot i per tant ho juga. Estem acostumats que es faci la seva voluntat, dins i fora del camp, així que aquí en passava alguna, se sentia tronar. Però si es creu Ernesto Valverde, l’únic que hi va haver va ser una voluntat de dosificació. Alguna cosa sí que passa amb l’altra foto, la que preocupa el cantautor Serrat, però aquest és un tema que val mésdeixar-lo aquí de moment.
L’estupefacció generalitzada per la suplència de Messi va semblar expandir-se a tots els jugadors del Barça. Tan acostumats estan a buscar-lo, en particular a les zones on es poblen de cames contràries, que semblaven perduts, sense ningú a qui encomanar-se, sense ningú que desequilibrés. De manera que va prevaler l’actitud de limitar els riscos, no perdre l’ordre i mantenir la bastida defensiva, segell per ara de l’era de Valverde.
Amb sort Messi hauria resolt amb la seva frescor a la segona part. Aquest era el pla, va dir el tècnic barcelonista. No va passar. La salvació a Torí va venir de part de l’habitual últimament. Ter Stegen va fer una parada de premi mundial. Una fotografia esplèndida. Un xutàs molt semblant l’hi va colar Dybala la temporada passada. Ahir l’alemany va forçar fins al límit les juntures de la seva espatlla dreta per frustrar l’argentí i deixar un altre partit la porteria a zero.
I així s’ha arribat a vuitens de final, blindant-se al darrere més que mai. És l’onzena temporada del Barça que ho aconsegueix en primera posició de grup. D’un mèrit incontestable. Fiabilitat històrica i fiabilitat de present. Perquè d’això es tracta ara al novembre. No és poc. Messi va sortir somrient pel túnel del Juventus Stadium. Anava xiuxiuejant amb Gonzalo Higuaín, el davanter bianconero, tapant-se tots dos els llavis perquè no els cacessin les càmeres. Leo duia el xandall de suplent, una roba que no es posava des de fa un any a la Lliga (15 d’octubre del 2016) quan sortia d’una lesió i es va quedar a la banqueta. Un xandall que a Europa no utilitzava des de l’abril del 2013 quan el difunt Tito Vilanova el va fer sortir perquè, coix com estava, ajudés el Barça a seguir endavant a la Champions. I Leo, com és habitual, ho va fer, intervenint en la jugada prèvia al decisiu gol de Pedro.
El que no és habitual és que Messi «descansi», aquesta va ser la paraula utilitzada per Valverde, en un partit gran. A Europa juga sempre; a la Lliga, també. En realitat, havia disputat 18 dels 19 partits d’aquesta temporada. I en els 18 va completar els 90 minuts sense un sol segon de descans. Podia haver sigut suplent davant del Leganés, però Valverde va decidir fer-ho en el duel amb la Juve.
Aplaudit en camp rival
«Messi està bé, però té acumulació de partits i prevèiem que el partit seria tancat a l’inici. Després, s’obriria més», va assegurar el tècnic blaugrana, capaç, i no fa ni mig any que està al Barcelona, de pactar i consensuar aquesta decisió. Valverde va somriure quan li van preguntar qui havia fet el primer pas, conscient que no calia airejar «afers interns» del vestidor. Però amb Mestalla trepitjant-li els talons –el Barça juga diumenge al camp del segon classificat de la lliga– l’entrenador va obrir una via innovadora en la gestió de l’estrella. Una via no explorada mai, ni tan sols per Guardiola, Tito, Tata o Luis Enrique.
Va sorprendre tothom, fins i tot la mateixa Juve. Per això, el públic bianconero va aplaudir l’entrada del geni a la gespa. Va sorprendre, per descomptat, Allegri. I fins i tot els seus propis companys quan van veure que el 10 seia a la banqueta del Juventus Stadium, al costat de De la Fuente, l’entrenador de porters. «¿Que com l’hi he dit a Messi? Això m’ho guardo per a les meves memòries», va respondre
«¿Que com l’hi he dit? M’ho guardo per a les memòries. Si hagués perdut estaria aquí esquivant les bales»
en broma l’entrenador blaugrana, que no va voler revelar cap mena de pacte amb l’estrella.
«Són qüestions internes, ho deixem aquí. No ho revelarem tot. Tampoc se li ha de donar tantes voltes, és una cosa natural. Hem pensat que era un bon dia», va proclamar Valverde, recordant que ha «intentat limitar els riscos» en un parell de futbolistes. En el de Messi i en el de Jordi Alba, que també venia desgastat del seu pas per la selecció espanyola. Però cap mesura és tan transcendent com dirli a Leo que era suplent. «És clar que és arriscat deixar Messi a la banqueta, és el millor del món... Si haguéssim perdut, estaria aquí
bales».H esquivant les