Tardor negra a les llibreries
Les vendes de llibres van caure gairebé l’11% a Catalunya durant el mes d’octubre, segons les dades del sector La percepció dels llibreters encara és pitjor, ja que a les zones amb més mobilitzacions s’ha perdut fins al 20%
La tensió política a Catalunya ha passat factura a les llibreries, amb una caiguda de les vendes de gairebé l’11% el mes d’octubre, que va trencar amb la tendència de recuperació iniciada el 2014. Fonts del sector editorial –que han comparat les dades de les empreses de mesurament Nielsen i GfK i els resultats de diverses cadenes de llibreries presencials o on line– ofereixen una xifra que, segons Antonio Ramírez, de les llibreries La Central, «és una autèntica catàstrofe» en un sector amb petits marges i en un procés de recuperació postcrisi molt fràgil. Xifra que, tot i així, és lleugerament millor (o no tan dolenta) que la percepció que hi ha en el sector.
¿La causa d’aquesta disparitat? Que l’innegable impacte dels esdeveniments polítics, des de l’atemptat del mes d’agost passat a Barcelona fins al cicle de conflicte iniciat l’1 d’octubre, ha anat per barris, reproduint la cronologia i la geografia de la situació política. Segons Marià Marín, secretari tècnic del Gremi de Llibreters, les dades diàries de vendes de les llibreries connectades al sistema Libridata mostren sistemàticament baixades en cada moment de màxim conflicte: les dues aturades, les tres grans manifestacions que s’han succeït des de l’agost, el dia de l’entrada a la Conselleria d’Economia, el de la DUI, el de l’anunci de l’aplicació de
l’article 155, els dies posteriors a la violència de l’1 d’octubre o l’entrada a la presó de part del Govern. Les dades de GfK, que donarien un descens per als dos últims mesos més pròxims al 15% que a l’11%, reflecteixen també aquest ritme sincopat, amb un parell de setmanes aïllades amb un creixement de l’1%, coincidint amb el llançament de l’últim Dan Brown, i altres de descensos del 18% i el 20%, com la setmana posterior a l’atemptat de la Rambla i la de la DUI.
MÉS BAIXADA AL CENTRE També es reflecteix de forma acusada la distribució territorial de les mobilitzacions. Les llibreries del centre de Barcelona, per exemple, parlen de pèrdues de prop del 20%. En el cas de La Central, explica Antonio Ramírez, de prop del 15% des de l’atemptat de l’agost fins al 31 d’octubre. «Una enquesta interna ens diu que cap agremiat puja, però uns baixen el 5%, i altres, el 20%, i la mitjana sí que podria estar en el 10%», reconeix el president del Gremi de Llibreters de Catalunya, Antoni Daura, que apunta que tot el comerç de proximitat ha notat una afluència de públic menor. «Però sembla que a plataformes digitals com les d’Amazon, Casa del Llibre o Fnac els ha anat millor», diu el president de la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya, Daniel Fernández.
Un observador privilegiat és la cadena Abacus, amb 42 centres a tot Catalunya. On s’han succeït protestes i mobilitzacions, la venda s’ha ressentit. I lluny del centre de les grans ciutats, o en comarques amb menys mobilització, no. «Hem tingut forts descensos a les botigues del carrer de Balmes de Barcelona, o a les de Girona, i pujades de l’11% i el 17% a les de Sants i Sant Andreu, per exemple», diu el seu director general, Miquel Àngel Oliva.
La reducció del consum per causes econòmiques, al marge de la inestabilitat política, també té un impacte, però reduït, en les xifres del sector. La prova està en l’evolució del mercat a la resta d’Espanya, que va començar a créixer menys a partir del mes de maig passat. A l’octubre, les mateixes estimacions que situen el descens de vendes a Catalunya entre el 10% i l’11% ofereixen encara un creixement de l’1% en el conjunt d’Espanya, incloent en aquesta xifra l’impacte de la dada negativa a Catalunya. Amb tot, fins i tot aquí aquesta pèrdua encara no sobrepassa el que es va guanyar en la primera meitat de l’any: tancar el 2017 en negre o en vermell dependrà d’una possible recuperació al novembre que per ara ningú veu clara, del que succeeixi durant la campanya electoral i, sobretot, d’una bona campanya de Nadal. De moment, diu Daniel Fernández, «la gent està nerviosa, insegura i espantada, ciclotímica».
PENJATS DE LA XARXA En la retracció del consum no només compta l’impacte de protestes i manifestacions. «La sensació subjectiva és que la gent, davant la inseguretat política i les contínues notícies, no tenia el cap per llegir, han sigut una minoria els que s’han escapat de la realitat tancant Twitter i els mitjans digitals», opina el president dels editors. «Per llegir necessites, poc o molt, un punt de pausa i de concentració, i això és difícil quan l’activitat és frenètica i les xarxes socials bullen», diu Daura. «La gent està pendent del WhastApp i del minut a minut dels mitjans», recorda Oliva.
El director d’Abacus destaca, no obstant, que arribat un punt de saturació, el desig d’evadir-se de la realitat potser s’ha dirigit sobretot cap al consum de sèries, però també s’ha notat en el món del llibre, amb un descens de les vendes, sense pal·liatius, del llibre de no-ficció, i un repunt, en canvi, de la ficció comercial i la literatura d’evasió. A Abacus, fins i tot amb increments del 6%, mentre les dades de GfK indiquen fins i tot una pujada del 40% de les vendes d’aquest tipus de títols a les grans superfícies comercials. «El descens subjacent del sector encara és superior al que indica la mitjana, que queda compensada pel bon comportament dels llibres de Dan Brown, Ken Follett, Almudena Grandes i Arturo Pérez Reverte, més el fenomen Aramburu», valora Antonio Ramírez.