Exuberància al Palau
La mexicana Lila Downs va presentar ‘Salón, lágrimas y deseo’
CRÒNICA
Encara que en alguns moments de la seva carrera semblava que Lila Downs corria perill de convertir-se en una imatge complaent de l’exotisme mexicà, disc a disc ha anat creixent i conjugant accessibilitat i misteri. I encara més en escena, en nits d’esplendor com la de dimarts al Palau (Festival de Jazz de Barcelona), on va presentar un treball ric en contrastos, Salón, lágrimas y deseo.
Va arribar amb una banda de vuit músics, que la va acompanyar amb textures saboroses que tant apuntaven a les seves arrels a Oaxaca com a la frontera del Río Grande i als ancestres africans, integrant seqüències abolerades, batecs bluesy, ranxeres de José Alfredo Jiménez, zapateados a ritme de cajón i guitarres funky amb wah-wah. Tot es va fondre amb sentit en el món exuberant que ha creat, esperonat pel trago de mescal que va fer a l’inici i emmarcat en una denominació d’origen lluïda amb orgull. «¡Ens volen aixafar, però no ens deixarem!», va exclamar dirigint-se al veí del nord.
DUEL SENSE PISTOLES Repertori trepidant, recorregut amb sentit de l’espectacle i deixant anar contactes amb el costat fosc: com Viene la muerte echando rasero, que va desplegar un cerimoniós cicle coral. No es limita a mostrar una cara del Mèxic tradicional i de si mateixa: les vol totes, i en els seus concerts és la diva i l’artesana, la teòrica del mestissatge i la
showwoman que dóna canxa fins i tot a un duel de violí i acordió: «Abans els feien amb pistoles», va celebrar.
Entre les noves cançons hi va haver les escenes dolgudes de Peligrosa, l’envoltant Urge i el festí d’Envidia, que parteix de la idea, tan reconfortant com discutible, que els nord-americans miren al sud amb una barreja de ràbia i impotència. La va enllaçar amb Son de difuntos, molt simpàtica i que celebra la visita de l’home de la dalla als que han comès malifetes. «El diputado y el alacrán / por corrupción los enterrarán». Va lluir poder com a intèrpret, però lluny de quedar-se aquí, va
dignificar un adjectiu, folklòric, que a vegades fem servir en to pejoratiu. A les seves mans segueix sent una cosa viva i suaument vertiginosa.