‘Auguri’, dansa imparable
Olivier Dubois, ‘enfant terrible’ Un professional de l’esport
ballarins de l’escena francesa, presenta una exigent peça per a 22 ha ajudat a preparar el seu esprint i fons físic
Si la dansa ja és per si sola un difícil exercici de precisió i esforç físic, moure’s corrents per l’escenari suposa alguna cosa més, un plus que Olivier Dubois exigeix als 22 ballarins d’Auguri. L’obra del Ballet du Nord, que recala només tres dies al Mercat de les Flors a partir d’avui, suposa un enorme desgast per als intèrprets, que no deixen de córrer com bojos durant una hora de funció. Tot és molt intens i veloç a Auguri (2016), obra que forma part d’un cicle sobre la recerca de la felicitat compost per Révolution (2009), Rouge (2011) i Tragédie (2012).
Conscient del repte que suposava estar-se movent al límit durant tota la funció, Dubois va contractar Alain Lignier, preparador físic professional que treballa amb atletes olímpics francesos. «Alain va al·lucinar amb la capacitat dels ballarins. El seu treball amb nosaltres li ha fet canviar la seva manera d’entrenar els professionals de l’esport», va recordar ahir Dubois en una roda de premsa al Mercat. L’objectiu era que poguessin arribar al final de l’espectacle i repetir tres funcions seguides sense defallir i evitar lesions, tot un repte en un grup de gent amb diferents constitucions i edats que van dels 23 a més de 50 anys.
Dieta i exercicis
Després d’assistir a alguns assajos, Lignier va desenvolupar una dieta i un programa d’exercicis, «amb especial atenció als genolls i les cuixes», per preparar el període d’assajos, uns altres per realitzar com a escalfaments abans de sortir a escena i una tercera tanda per destensar els músculs després de cada funció. «Ficar-nos en això ha sigut una bogeria, però una bogeria meravellosa», afirma Dubois, considerat l’enfant terrible de la dansa.
Cossos que corren, que es llancen, que s’esquiven, que fugen, que s’empaiten sense parar ni un minut. ¿Es pot considerar dansa aquesta peça? «Sé que només gent amb la ment d’un ballarí pot fer aquest treball», indica. «Hi ha més de 1.140 entrades en escena en aquest espectacle, creat com una partitura. Tot respon a una estructura molt precisa, però la velocitat ho pot canviar tot i la capacitat per reaccionar dels ballarins és clau».
Sense mica d’alè, així acaben els seus intèrprets, que Dubois compara amb ocells, com aquelles bandades d’estornells que creen formes impossibles i increïbles a gran velocitat, a tocar els uns dels altres. «A Auguri busco l’harmonia entre veus amb diferents cossos. També busco la transformació d’aquests cossos, la seva metamorfosi a través d’un esforç titànic que crea un monstre poètic».
La banda sonora de François Caffene, fidel col·laborador de Dubois, és una simfonia que mescla des de la música electrònica a instruments convencionals. «La idea era recrear el caos del big bang».
Immune a les crítiques
A Dubois no li importa si el critiquen. Troba gairebé un honor que li diguin enfant terrible. «Que es fixin en mi ja és una declaració d’amor. Mai faig les coses pensant en els crítics, tampoc en el públic. Que ningú esperi de mi que faci el que ells volen, perquè les meves obres són només una forma de respondre preguntes que em plantejo».H
Tot és molt veloç en aquesta obra del Ballet du Nord sobre la recerca de la felicitat