«L’esport em va ajudar a guanyar ‘Masterchef’»

Policia i piragüista olímpic

El policia i piragüista olímpic Saúl Craviotto s’ha penjat un altre or: el de guanyador de la segona temporada de Masterchef celebrity, després de superar a la final Sílvia Abril amb un menú en què va unir els sabors de les seves dues pàtries, Lleida, on va néixer, i Astúries, on viu des de fa 15 anys.

–¿Creu que la disciplina que requereix l’esport l’ha ajudat a guanyar el concurs? –Jo crec que sí. Potser el meu passat com a esportista m’ha ajudat a tenir més serenitat i a ser més constant. L’esport ha forjat la meva personalitat i potser sí que ho he sabut transmetre a la cuina.

–¿Com se li va acudir presentar-se a Masterchef si ha dit que no sabia ni fer un ou ferrat? –El meu representant em va comentar que hi havia la possibilitat de participar-hi, però que s’havia de fer un càsting. Quan m’ho va dir m’ho vaig prendre una mica en broma. Era una bogeria perquè jo només sabia cuinar plats de supervivència, com menjar a la planxa. Vaig haver de fer un curs accelerat de dos mesos.

–En un restaurant. –Sí, a Casa Gerardo, a Avilés. Em vaig preparar allà el càsting i, quan em van dir que m’agafaven, sortia d’entrenar-me a les onze del matí, anava al restaurant, i fins que acabava el servei a les quatre o cinc de la tarda, estava allà com un cuiner més. També en vaig aprendre veient canals de cuina, comprant llibres… ¡Com en una oposició!

–Té quatre medalles olímpiques (dos ors, una plata i un bronze), i ara la gent el para pel carrer perquè el reconeix per Masterchef. ¿Com s’ho pren? –Bé. És una experiència nova i arriba a un públic completament diferent d’aquell al qual estic acostumat. Gràcies a Masterchef potser molta gent ha conegut la meva faceta com a esportista, que tinc quatre medalles, han conegut el piragüisme... Així que una cosa ajuda l’altra.

–La seva dona deu estar contentíssima, perquè ara li deu preparar uns bons plats. –Sí, ara estan desitjant que arribi Nadal perquè els faci el menú. I la meva dona, com que està embarassada, té els seus capritxos… [riu] Aquest programa m’ha despertat la passió per la cuina, m’ha tret la por a cuinar i he descobert que és un món molt apassionant i entretingut. –¿Es planteja fer algun curs per ampliar coneixements? –Jo ja tinc la meva professió, perquè a part de piragüista soc policia. ¡Només em faltaria dedicar-me a la cuina! Però ja ho veurem, no saps mai el que et depararà el futur. Ara estic centrat en la meva carrera esportiva i preparant els Jocs de Tòquio.

–També han dit que era el guaperesd’aquesta edició de Masterchef, el concursant modèlic… ¿Com ha portat els afalacs? –Me’ls prenc de broma. Seguir el programa a través de Twitter és superdivertit, perquè veus comentaris de tota mena. La línia general eren comentaris molt bons i divertits i me’ls he pres amb humor.

–Però deu tenir algun defecte… –¡És clar! ¡Un munt! Potser soc molt quadriculat, m’agrada tenir les coses ben preparades, tot massa ben organitzat. Potser hauria de ser una mica més relaxat. Però quan tinc un projecte al cap, ha de sortir perfecte.

–Quan va acabar la passada edició, un dels concursants, Fernando Tejero, va dir: «La meitat del que passa a Masterchef és mentida». –S’hauria de veure el context en què ho va dir. Jo no sé si es referia a quan es barallava amb Loles León, que era mentida i que s’avenien. No crec que es referís al tema de la cuina, perquè és impossible. Masterchef és un programa real. Sincerament, jo em pensava que no seria així, creia que ens ajudarien, que ens donarien més receptes i més consells, i et deixen a l’aventura i t’has de buscar la vida.

«Abans d’entrar al programa vaig fer un curs accelerat en un restaurant, vaig llegir llibres... ¡Com en una oposició!»