«Desmuntar l’assetjament a l’aula és il·luminar el futur»
Un dia travessava un pati escolar, anant cap a la pista on l’esperaven els xavals a qui entrenava a bàsquet, quan Oriol Julià (Barcelona, 1982) va sentir una crida. Des de dins. «Vull educar de manera alternativa». Només tenia 15 anys, però ja veia que els espais d’esport, esbarjo o colònies són tan propicis per fomentar el creixement personal com l’aula on s’aprenen matemàtiques i llengua. I es va aferrar a la idea. Amb 20 anys va crear la fundació SEER (www.salutieducacioemocional.com). I quan el suïcidi d’un noi va posar el bullying en boca de tothom, ell va enfocar cap aquí la seva especialització.
–¿Com va ser la seva infància? –Va estar plena d’oportunitats des de molt aviat. Almenys jo ho veia així, i ho vivia, perquè era molt actiu, m’implicava molt en tot el que tingués a veure amb el grup. Vaig començar molt aviat a entrenar a futbol sala i a bàsquet i era molt actiu a l’ampa de l’escola, el Sagrat Cor del Besòs. Hi organitzava de tot, també a l’Institut Barri Besòs.
–¿D’on creu que sorgien les seves ganes de compactar grups a través d’activitats? –Potser de les meves ganes de sentir-me sempre en família allà on era. Sentia que la gent a l’escola era la meva família. I muntant activitats al barri també ho vivia de la mateixa manera. Potser també em va marcar que em vaig criar amb els avis materns.
–¿Va patir o va viure de prop assetjament escolar?