El mal tracte masclista es dispara entre menors
Els Mossos han detingut aquest any 29 adolescents per violència sexista Les noies que han estat ateses el 2017 són 742, l’11% més que en el període anterior
Els adolescents sovint no tenen clar en què consisteix la violència masclista. Una ignorància que afavoreix que visquin amb naturalitat actituds cap a la seva parella que poden resultar molt perjudicials. Ho perceben els agents dels Mossos d’Esquadra que fan xerrades a les escoles per prevenir aquest tipus de maltractament. «Poses exemples de coses que no s’han de fer i t’adones que hi ha dos o tres nois que estan al·lucinant i es miren els uns als altres. Això els delata». Andrea García, cap del Grup Central d’Atenció a la Víctima de la policia catalana, explica que amb relativa freqüència, després d’una d’aquestes conferències preventives, reben trucades de professors o pares perquè una noia acaba de demanar-los ajuda a l’haver-se reconegut com a víctima d’una relació destructiva.
Les denúncies que anualment recullen els Mossos en matèria de violència masclista, un indicador que radiografia amb fiabilitat la situació, han tornat a demostrar aquest 2017 que la plaga es manté en xifres preocupants. Més de 10.000 dones han demanat ajuda a la policia perquè estaven sent maltractades per les seves parelles aquest any. Això suposa un increment del 3,5%. Aquest augment, s’afanyen a aclarir sempre els experts, no implica necessàriament que creixi la violència masclista sinó, simplement, que augmenta la xifra de dones que ara se senten amb força per denunciar els seus agressors. «I la part més invisible d’aquest problema», subratlla Andrea García, és «la que pateixen els menors d’edat».
Aquest any els Mossos han atès 742 víctimes menors. Això significa que ha crescut un 11% respecte al 2016. La meitat d’aquesta població la formen nens o nenes que han sofert violència a casa: han presenciat com agredien la seva mare o han patit en la seva pell el maltractament per part del pare. L’altra meitat, estima García, són noies d’entre 15 i 17 anys que han denunciat els seus nòvios. És a dir,
cada dia es produeix a Catalunya una denúncia d’una adolescent contra la seva parella per maltractament masclista. Una altra dada significativa prové dels arrestos. Durant el 2017, els agents han detingut 29 menors. Són cinc més que l’any anterior.
Les conductes masclistes en aquesta franja d’edat –potser perquè es detecten en una fase «molt inicial», apunta García– es manifesten sobretot en forma d’un control excessiu per part de l’adolescent. «Volen imposar a la seva nòvia quina mena de roba pot vestir o amb qui pot i amb qui no pot anar», explica.
Els telèfons mòbils, en mans dels menors, es converteixen en una eina ideal per a aquest tipus de maltractament. Perquè poden «dominar» amb més facilitat la seva parella. Es fixen en quan es connecta per parlar, revisen les seves converses o els exigeixen que enviïn la geolocalització per provar que estan on diuen estar.
COMETRE UN DELICTE Aquest comportament, insisteix García, moltes vegades el practiquen sense ser conscients que les estan maltractant. Tampoc s’imaginen que estan cometent un delicte. Per això se sorprenen, «i al·lucinen i es delaten», durant les xerrades que porten a terme els Mossos a les escoles, quan escolten, per boca d’agents policials, que no poden mirar el telèfon de la seva parella, perquè forma part d’una intimitat que han de respectar.
Aquest any han tornat a créixer també els delictes de revelació de secrets. Un auge molt vinculat als telèfons mòbils d’última generació i que, presumiblement, seguirà creixent durant els pròxims anys. Aquest tipus de denúncies les presenten dones contra homes que han divulgat fotografies o vídeos íntims –que al seu dia van ser captats amb el consentiment d’elles– amb la intenció «de fer-los mal». Molts d’aquests casos es corresponen amb les anomenades «pornovenjances», encara que no tots els documents audiovisuals que es difonen per ferlos mal són de «contingut sexual», avisa García.
ASSETJAMENT Aquest tipus d’atac contra la intimitat de la dona és «enorme». Els homes que envien aquestes imatges s’imaginen amb exactitud el dolor que infligiran a la víctima, saben com se sentirà quan sàpiga que tot el seu entorn ha compartit fotografies íntimes d’ella.
El delicte d’assetjament és relativament nou. Va entrar en vigor al Codi Penal el juliol del 2015. Anteriorment entrava dins de la tipificació d’amenaces. El 2017 han crescut en un 3% aquestes denúncies. Les presenten dones que pateixen una persecució contínua dels seus agressors –exparelles la majoria de casos–. Legalment es descriu com una conducta d’assetjador la que altera «greument» el desenvolupament de la vida quotidiana de les víctimes perquè «les vigila o persegueix».