L’Armada confirma que hi va haver una explosió al submarí
Sensors per al control de proves nuclears marines van detectar l’esclat Augmenta la polèmica per l’equipament obsolet de la nau desapareguda
Van haver de passar vuit dies des que l’ARA San Juan s’enfonsés en el mar de la incertesa perquè l’Armada argentina comencés a oferir amargues informacions que s’acosten a la veritat dels fets. D’acord amb la institució naval, el 15 de novembre, el dia en què el submarí va perdre contacte amb la seva base d’operacions a Mar del Plata, «hi va haver un esdeveniment anòmal, singular, curt, violent i no nuclear, compatible amb una explosió». I això va succeir a la zona per on navegava el submergible. Encara que es van evitar les descripcions luctuoses, tot un país va intuir que els 44 tripulants del submarí no tornaran a trepitjar terra ferma.
El Govern del president Mauricio Macri va rebre aquesta informació a través de l’ambaixador argentí a Àustria, Rafael Grossi, al seu torn representant davant l’Organització de Control de Proves Nuclears. Aquest organisme està dotat d’una xarxa d’estacions sísmiques hidroacústiques que pot verificar assajos. Grossi va avisar el ministre d’Exteriors, Jorge Faurie, i aquest ho va fer saber al titular de Defensa, Óscar Aguad, que per primera vegada va ser informat del que havia passat a l’Atlàntic Sud abans que ho sabés la Marina de Guerra. El portaveu de l’Armada, el capità Enrique Balbi, va informar després de la novetat públicament. Balbi va dir que es desconeixien les causes de l’«explosió», i de seguida, com si es corregís, va precisar que hauria sigut una «implosió».
SEGUEIX L’OPERATIU Els equips de mesurament hidroacústic d’anomalies sísmiques amb què es registren eventuals explosions nuclears estan a l’illa britànica Ascensión i a l’illa Crozet, part d’un arxipèlag francès situat al sud-sud-est de Sud-àfrica, de latitud coincident amb Puerto Deseado, a la província argentina de Santa Cruz. «O sigui: dos sensors a 7.000
quilòmetres i un altre a uns 10.000 quilòmetres de distància van registrar el succés catastròfic que hauria fet sucumbir l’S-42», va concloure el diari La Nación.
El nou comunicat de l’Armada coincideix amb l’impressionant operatiu internacional, en què collaboren més d’una dotzena de països, amb el propòsit de localitzar el submergible. Les tasques es despleguen al mar austral argentí enmig
La gran operació internacional de recerca continua en condicions meteorològiques adverses
una altra vegada de condicions meteorològiques adverses. «En cas que s’hagi anat al fons més enllà del talús de la plataforma continental, no es pot descartar que el buc hagi col·lapsat irremeiablement», va afegir La Nación.
Especialistes i veterans van recordar el cas de l’Scorpion, un submarí nuclear nord-americà declarat perdut el juny de 1968 amb 99 tripulants a l’interior. La troballa
de l’ARA San Juan permetria, no obstant, conèixer alguna cosa més del que va passar, les raons d’una explosió que es dona per certa i si també hi va haver problemes amb les bateries que subministraven energia al submarí.
La sort de l’ARA San Juan pot estar relacionada amb l’obsolescència de l’equipament de l’Armada, i s’assenyala a més l’existència d’altres negligències que aviat seran investigades per la justícia. Entre rumors, hipòtesis infundades i les primeres certeses, hi ha els 44 tripulants i els seus familiars. Els de Pedro Martín Fernández, el capità del submarí, no deixen de dir en veu alta el que repetia abans de tornar al mar. Fernández jurava als seus que aquest seria el seu últim viatge. «Després es quedaria amb nosaltres», va explicar la seva mare octogenària, Emma Nelly Juárez.