Els familiars dels 44 tripulants

van rebre amb gran dolor i indignació la notícia sobre l’explosió que va tenir lloc al submergible

El portaveu de l’Armada argentina, el capità de navili Enrique Balbi, va llegir a Buenos Aires el comunicat amb veu entretallada. Després de dir «esdeveniment violent consistent amb una explosió», les seves paraules van causar a la base naval de Mar del Plata el devastador i previsible efecte. Els familiars dels 44 tripulants que esperaven ansiosos l’informe no van poder contenirse. «¡Heu mort el meu germà, fills de puta!», va exclamar algú. «¡Desgraciats!», va afegir un altre familiar. Hi va haver qui va utilitzar la paraula «perversos». L’advocada Itatí Leguizamón, dona del caporal primer de l’Armada Germán Óscar Suárez, tampoc va poder frenar la seva ira; «Ens han mentit».

La por dels oficials navals a dir en veu alta les paraules tan temudes no va arribar a mitigar el desconsol ni les certeses internes. Ningú s’havia atrevit a dir oficialment «mort», però semblava no fer falta. Brenda Salva, amiga d’Alejandro Tagliapietra, tinent de corbeta, un dels tripulants del submarí, va assegurar no obstant al canal de televisió C5N que el capità Rossi, cap de la base de Mar del Plata, ho va comunicar al pare de Tagliapetra. «Estan tots morts», li va assenyalar quan, impotent, no va poder respondre a les preguntes dels familiars sobre el moment i el lloc de l’explosió.

«¿Per què no diuen tota la veritat?», va exigir entre llàgrimes una de les dones de les víctimes. Les dones i homes que resaven per la tornada dels seus éssers estimats van creure en aquelles hores de dolor lacerant que havien sigut enganyats pels militars. «Els caps roben tots els diners, ¡(Mauricio) Macri, fes-los merda!», va bramar un home. Al seu costat, altres familiars també ploraven i s’abraçaven. Hi va haver desmais i fins i tot intents de picabaralla. També es va informar de destrosses dins de l’edifici de Mar de la Plata. «Si algú t’ha mentit, ¿com esperen que reaccionaràs?», va raonar Leguizamón.

Vuit dies després que el submarí ARA San Juan perdés contacte amb la seva base a l’Atlàntic sud, la paraula miracle a penes era ja escoltada. «A mi no em vindran a fer callar, això està malament des de fa 15 anys», va dir una dona. Leguizamón, el marit de la qual és radarista del submarí, va recordar que el caporal Suárez li va explicar una vegada que el submergible, adquirit a Alemanya el 1985, i completament reparat el 2014, havia tingut un problema el mateix any

«¡Heu mort el meu germà, fills de puta!», va exclamar un dels familiars a la base naval

en què va tornar a llançar-se al mar. I que aquest contratemps era de coneixement en la comunitat que envolta l’ARA San Juan. «Tothom ho sap. Qualsevol persona que hi treballa ho sap; una altra cosa és que no ho vulguin dir. Qualsevol persona, pròxima o familiar, sap molt bé en les condicions en què treballen ells. Havien reinaugurat un submarí que només van pintar de fora», va assenyalar. La nau, va dir Leguizamón, està «lligada amb filferro», expressió col·loquial a l’Argentina per al·ludir a una cosa sense consistència. Leguizamón seguia parlant en present. No podia dir «estava».

D’acord amb el diari La Nación, el president Macri ha ordenat «seguir buscant i que no s’abandoni la tasca fins a trobar» el submergible. Però al Govern és a aquestes altures indissimulable «l’ànim de tragèdia». La Comunitat Submarinista Llatinoamericana va divulgar imatges de l’equip de l’ARA San Juan dins del navili el 2014. «Abans de salpar... s’han acabat les paraules i ha arribat el moment dels fets», diu Jorge Ignacio Bergallo, segon subcomandant. Tres anys més tard, aquest missatge d’optimisme significava el contrari.

A diferència dels 33 miners xilens que van sortir amb vida de les profunditats de la terra després d’un enfonsament, «els 44», com els ha batejat Fernanda Valacco, dona del caporal principal d’operacions de l’ARA San Juan, Cristian David Ibáñez, podrien estar perduts en les profunditats del mar per sempre. «No puc ni portar-li flors», va dir una altra dona, i ho va resumir tot.

La dona d’un mariner denuncia que se sabia que la nau estava en males condicions