L’hora bruixa catalana

Aquesta serà, ja és, una campanya electoral per prendre apunts. El marc polític general i els perfils particulars pateixen greus deformacions en la dimensió desconeguda. Bona part del terreny està inexplorat. No hi ha referències diàfanes o inequívoques. Catalunya està instal·lada en l’hora bruixa.

Aquesta és la campanya electoral de les primeres vegades. La primera vegada que un candidat a president s’escapoleix de la justícia escapant-se a l’estranger. La primera vegada que un altre presidenciable està en presó preventiva, almenys de moment. La primera vegada que el Govern català ha sigut deposat i els seus membres processats per haver violat la Constitució i l’Estatut i haver declarat unilateralment la independència. La primera vegada que la Generalitat està intervinguda per l’Estat.

La coalició independentista que governava fins a la seva destitució s’ha trencat. ERC i els postconvergents del PDECat renuncien sobre el paper a la via unilateral després del colossal fiasco del primer intent, però els seus candidats competiran entre si a les urnes. Esquerra i

Junqueras no han volgut ajornar per més temps la certificació del seu lideratge polític a Catalunya. Però en l’últim moment les esplèndides expectatives dels republicans han topat amb una adversitat inesperada. La candidatura de Puigdemont, inesperada fins i tot en el seu propi partit, s’alça com un obstacle molt seriós davant els càlculs electorals d’ERC. Amb gran probabilitat, Puigdemont pot evitar l’anunciat col·lapse