Hisenda no descarta controlar els comptes catalans passat el 21-D
Millo avisa que la vigilància s’allargarà fins que s’evidenciï que es compleix la llei Diu que va plantejar a Puigdemont que l’1-O tanquessin els col·legis i es votés al carrer
El delegat del Govern a Catalunya, Enric Millo, va assegurar ahir que la intervenció dels comptes de la Generalitat s’aixecarà quan el Ministeri d’Hisenda hagi comprovat que «els diners de tots els catalans es destinen a garantir els serveis públics i tot és legal». «L’Estat té l’obligació de garantir a tots els ciuta- dans que els diners públics que paguem amb els nostres impostos no es malgasten, i aquí això està passant», va afirmar en una entrevista a Catalunya Ràdio, en què va qüestionar que Hisenda posi fi a la intervenció si, passats els comicis del 21 de desembre, sorgeix un Govern amb el mateix objectiu polític que l’anterior.
Millo va emplaçar el nou Govern que sorgeixi del 21-D a «acceptar», encara que sigui independentista, «les regles del joc» i va afegir que, si les volgués modificar, «hi ha regles» per fer-ho. «Tot Govern que respecti la legalitat democràtica vigent pot defensar l’objectiu que estimi oportú», va insistir, encara que la seva pretensió sigui la independència de Catalunya.
Aquestes declaracions contrasten amb les realitzades fa dues setmanes pel ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, en una conversa informal amb periodistes. Montoro va assegurar llavors que l’Executiu central aixecarà la intervenció dels comptes de la Generalitat quan es formi el nou Govern que surti de les eleccions del 21-D, sigui del color que sigui. «No se’ls pot castigar per una cosa que ha fet un altre Executiu», va afegir el ministre.
QUERELLA CONTRA MARTA ROVIRA / Per una altra part, Millo va reiterar que les acusacions de la secretària general d’Esquerra Republicana, Marta Rovira, que va sostenir que el Govern va amenaçar amb violència i fins i tot morts si es proclamava la independència, són «una manipulació inacceptable i una mentida perversa». «No es pot descartar que, si la mentida es reitera, es pugui presentar alguna querella», va advertir.
El delegat del Govern va revelar que va plantejar al president de la Generalitat cessat, Carles Puigdemont, que els col·legis es tanquessin l’1 d’octubre «i que la gent estigués al carrer si volia, i si volia votar, que votessin a les seus dels partits o a la plaça del poble». «La conclusió de la meva proposta era que poguéssim dir que complíem l’acte i que la gent pogués expressar les seves idees i fer-ho legalment», va argumentar.
El delegat del Govern va lamentar així mateix que durant la jornada del referèndum de l’1 d’octubre hi hagués persones que van resultar ferides i va asseverar que, encara que molts ciutadans que van anar a votar ho van fer pacíficament, també n’hi va haver que «anaven d’una altra forma molt diferent».
Sobre l’actuació policial, va considerar que «a ningú li agrada» que es produeixin càrregues, però va recordar que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va dictar un acte pel qual prohibia la consulta i demanava als cossos de seguretat que la impedissin.