Euskadi rebaixa impostos per la millora de la Quota
L’aval del Congrés al finançament basc aplana el camí als Pressupostos de Rajoy Tots els grups carreguen contra Rivera per criticar els privilegis bascos
L’aprovació ahir al Congrés del Concert i la Quota bascos per al quinquenni 2017-2021 aplana l’aprovació dels Pressupostos de l’Estat per al 2018 del Govern de Mariano Rajoy amb el suport del PNB, alhora que va desfermar incendis en governs autonòmics tant del PP com del PSOE, recelosos de l’avantatjós finançament d’Euskadi.
La millora de la Quota va coincidir, a més, amb un acord de PNB i PSE-PSOE per rebaixar l’impost de societats a Euskadi amb l’objectiu de guanyar-se el suport del PP als pressupostos bascos. El pacte del Govern basc, aconseguit poques hores abans de l’aprovació de la Quota al Congrés, estableix una rebaixa del tribut per a les grans empreses del 28% al 24% els dos pròxims anys, (dos punts cada any), segons Diario Vasco. El tipus de les pimes baixarà del 24% al 20%. Així, l’impost de societats a Euskadi tornarà a ser més baix que a la resta d’Espanya, on és del 25%.
«Jo no faré demagògia sobre el Concert basc, que és un precepte constitucional. Però sí que crec que és raonable que a la resta de presidents autonòmics se’ns expliqui com s’arriba a les quanties de la quota, és a dir, a les quanties que el Go- vern basc ha de traslladar al central», va dir ahir el president gallec, Alberto Núñez Feijóo (PP), anant fins i tot més enllà de les queixes socialistes dels últims dies.
PICABARALLA PER ‘EL CUPONAZO’ Amb els únics vots en contra de C’s i Compromís, el Congrés va aprovar les lleis per les quals Euskadi haurà de retornar a l’Estat cada any 1.076 milions d’euros (1.300 milions inicials, menys 224 de polítiques actives d’ocupació) després d’haver recaptat els seus impostos. PP, PSOE, Podem, PNB i Grup Mixt van votar a favor dels projectes tramitats en lectura única sense admetre esmenes parcials.
El líder de C’s, Albert Rivera, va haver de sentir atacs molt durs de tots els altres grups pel seu «oportunisme» i les seves crítiques als «privilegis» del que ell havia batejat com «el cuponazo». Segons Rivera, la Quota permet que «la segona comunitat més rica en renda per càpita sigui subvencionada en un 30% per la resta dels espanyols». «No farem pagar a la resta dels ciutadans els seus tripijocs polítics amb els nacionalistes bascos», va dir Rivera des de la tribuna del Congrés, abans de denunciar les «martingales» davant el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro.
Per Compromís, Ignasi Candela va justificar el seu vot en contra en pro d’«un sistema de finançament per a tots sense privilegis».
NEGOCIACIÓ PRESSUPOSTÀRIA Montoro va defensar els projectes sota la mirada del conseller d’Hisenda basc, Pedro Azpiazu, i del president del PNB, Andoni Ortuzar, des de la tribuna de convidats. «Quan hi ha lleialtat i respecte a les institucions qualsevol acord és possible», va dir abans de destacar que el pacte «és bo per al País Basc i per a l’estabilitat política i econòmica del país».
No en va, l’aprovació de les lleis basques aplana el camí perquè el PNB acabi donant el seu suport al Govern per a l’aprovació del projecte de llei de Pressupostos de l’Estat del 2018. «Fins al gener no començarem a parlar del tema», va dir la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría. Ortuzar va deixar clar que el PNB no negociarà els Pressupostos fins que acabi l’«excepcionalitat jurídica i política» a Catalunya i no serà abans del 21-D i del final del 155 de la Constitució.
SISTEMA DE RÈGIM COMÚ Per frenar els recels, Montoro es va comprometre a impulsar la negociació del nou model de finançament autonòmic per
poder arribar a un acord «els primers mesos del 2018».
Pedro Saura (PSOE) es va mostrar obert a aquesta negociació no sense criticar «la desídia» i «la nul·la voluntat política» del Govern del PP d’impulsar aquesta reforma el 2017, compromesa per Rajoy davant la Conferència de Presidents a primers d’any.
El contrast entre aquest retard i l’aprovació exprés de la Quota ha enervat autoritats autonòmiques del PP (Galícia, Castella i Lleó) i del PSOE (València, Andalusia, Aragó, Astúries, Extremadura i Castella la Manxa) que, a més, van censurar la falta de transparència en la tramitació i van expressar els seus dubtes sobre els càlculs de la Quota.