Contra el tabú de la Quota basca
L’aprovació al Congrés, mitjançant el procediment de lectura única, de la nova llei de la Quota basca ha fet bullir la sang al PP i encara més al PSOE a compte del futur finançament. La contribució a la solidaritat interterritorial d’aquesta comunitat foral durant els pròxims cinc anys es limitarà, un cop fetes les sumes i les restes, a la irrisòria xifra de 27 milions d’euros anuals, segons ha revelat un dels màxims experts en finançament autonòmic, Alain Cuenca, que denuncia els trucs i les trampes d’un càlcul que és polític i que després es vesteix tècnicament. «La xifra de la Quota basca és màgia», ha rematat Ángel de la Fuente, director de la important Fundació FEDEA i eminència en balances fiscals.
La nova llei aprofundeix una situació de privilegi, antiprogressista, i contrària als principis del federalisme que el PSOE propugna. El 2013, el llavors primer secretari del PSC, Pere Navarro, ja va alçar la seva veu contra la Quota per insolidària. El van acusar de «crear embolics on no n’hi ha», d’«inoportú» i gairebé de «boig», però va ser dels primers a atrevir-se a qüestionar un autèntic tabú del qual s’han servit els dos grans partits espanyols per tirar endavant lleis i pressupostos a canvi dels vots del PNB.
Igualtat i solidaritat
A Euskadi, només el diputat Gorka Maneiro, antic militant socialista i parlamentari a Vitòria per UPD, es va atrevir a votar en contra del Concert econòmic per atemptar contra els principis constitucionals d’igualtat i solidaritat. I ara Ciutadans també s’ha oposat amb fermesa a aquest perjudici a l’Estat que significa un llast per al finançament de la resta d’autonomies en un moment tan delicat.
Justament és la fragilitat de la situació política el que permet aprofundir en aquest despropòsit. El PP està en minoria i disposat a qualse-
La fragilitat de la situació política permet aprofundir en el despropòsit del Concert econòmic
vol transacció per anar tirant endavant la legislatura. El PSOE és soci de govern del PNB a Euskadi i no pot oposar-s’hi sense que el facin fora. Des d’una lògica d’Estat, és veritat que la crisi a Catalunya fa insensat obrir ara un altre front territorial amb els nacionalistes. Tot i així no hem de callar el que pensem.