L’herència enverinada
Rita Barberá
va deixar diversos casos de corrupció en marxa i un gran buit polític que el PP valencià no ha aconseguit treure’s de sobre un any després de la seva sobtada mort
Ahir es va complir un any de la inesperada mort de Rita Barberá i el Partit Popular segueix enredat amb la seva herència. En els últims dies, diversos dirigents conservadors, inclòs el mateix Mariano Rajoy, s’han esforçat per destacar el seu llegat. María Dolores de Cospedal, ministra de Defensa, va subratllar el seu compromís amb Espanya i amb la Comunitat Valenciana i Isabel Bonig, la presidenta del PPCV, va fer un «reconeixement merescut» a una persona «que va transformar aquesta ciutat i que des d’aquí sempre va mostrar la seva passió per València i els valencians». Però més enllà d’homenatges, als populars se’ls segueix ennuegant la seva herència, tant pels casos de corrupció als quals han de fer front els que van ser els seus subordinats com pel buit polític que va deixar i que encara no han pogut omplir.
La que durant més de dues dècades va ser alcaldessa de València, va morir d’un infart en un hotel de Madrid dos dies després d’haver declarat al Tribunal Suprem com a im- putada pel cas que estudiava un possible blanqueig de diners en el finançament de la seva última campanya electoral. Després d’haver esquivat diversos casos de corrupció, com el de Taula, Nóos o fins i tot el Ritagate, la llavors senadora no va poder evitar haver de declarar pels comptes de la seva pròpia candidatura, tot i que se’n va desentendre. I aquell cas, que manté imputats nou dels deu regidors del PP a l’ajuntament, encara cueja i està lluny de tancar-se. Aquesta mateixa setmana, les defenses dels investigats i l’exregidora María José Alcón van intentar desacreditar les gravacions en les quals l’exregidora confessava com s’havien blanquejat diners de comissions per pagar la campanya de Barberá i hi implicava la matgeixa exalcaldessa.
Hi ha en marxa dues branques més del cas Taula que investiguen un possible finançament il·legal en les municipals del 2007 i el 2011. Entre els imputats hi ha Alfonso Grau, mà dreta de Barberá durant 20 anys i a qui aquests dies li ha caigut una altra imputació per acceptar rellotges d’un contractista del consistori per la qual li demanen sis anys de presó.
Però, a més de la ressaca de la corrupció, l’adeu de Barberá, que després de reconèixer «l’hòstia» que van suposar els resultats de les últimes eleccions municipals, es va refugiar al Senat, ha deixat un lloc gairebé impossible d’omplir. Al PPCV saben que si no milloren els resultats a València no podran recuperar la Generalitat i s’afanyen per buscar un cap de llista que pugui recuperar la clau de l’ajuntament i que els impulsi a fer el mateix al govern autonòmic. Fa uns dies Bonig va assegurar que ja estava decidit qui encapçalarà aquesta candidatura municipal tot i que no ho va revelar.
Talentós animal polític
Entre les opcions que s’estudien hi ha la de l’eurodiputat Esteban González Pons i altres de més innovadores com Quico Catalán, president del Llevant UD. Però sembla difícil que ningú pugui omplir el lloc que va deixar una Barberá a qui idolatraven els seus i a qui fins i tot els seus adversaris reconeixien com un talentós animal polític.
En el primer aniversari de la seva mort, hi ha prevista una missa en el seu honor a la catedral de València a càrrec de l’arquebisbe Antonio Cañizares, que ja fa un any va presidir en aquest mateix escenari una celebració per acomiadar Barberá a la qual van assistir centenars de persones, inclòs l’expresident José María Aznar, i que va culminar amb una llarguíssima ovació.
L’exalcaldessa va haver de declarar davant el jutge pels comptes de la seva pròpia candidatura González Pons és un dels possibles futurs candidats a l’alcaldia valenciana