Ciutats atractives per a un futur sostenible

Que les urbs millorin els seus serveis i la seva oferta per resultar atraients és bo. Que competeixin abaixant impostos, no ho és

L’atracció de seus per les ciutats està sent un tema candent aquests dies també als Estats Units. Fa unes setmanes, Amazon va anunciar que està buscant una ciutat en la qual preveu invertir 5.000 milions de dòlars, cosa que va donar el tret de sortida a una carrera entre les ciutats nord-americanes.

Que les ciutats s’esforcin a intentar atraure empreses, organismes públics, turistes i treballadors millorant la seva qualitat de vida, la seva infraestructura, els seus serveis i la seva oferta educativa i cultural és positiu. Que intentin competir amb altres ciutats abaixant impostos, no ho és. En primer lloc, perquè el que fa aquestes ciutats atractives són els actius que ja tenen, com la presència d’una universitat o la qualitat d’un transport públic que connecta vivendes amb llocs de treball i oci. En segon

Fernando

lloc, perquè reduir la seva base fiscal pot disminuir, precisament, la capacitat d’una ciutat per invertir en aquests serveis que la fan atractiva per a empreses i treballadors.

L’argument clàssic a favor de la competició fiscal entre ciutats és que els ciutadans es mudaran a aquelles que els ofereixin el millor nivell de serveis públics al menor nivell d’impostos possible. És a dir, a aquelles més eficients. Aquest model és excessivament simplista, ja que ni la gent es mou entre ciutats amb aquesta llibertat (mudarse implica costos) ni totes les ciutats són igual d’atractives (pel preu de la vivenda, l’oferta d’ocupació, etcètera).

No obstant, convé no oblidar que ciutats com Nova York als anys 70 estava sumida en una greu crisi fiscal i molta gent la donava per morta. Van ser en gran mesura accions polítiques les que van aconseguir reduir la inseguretat i millorar la qualitat de vida. Nova York, més que abaixar impostos, els ha apujat. No és casualitat que sigui una de les poques ciutats dels Estats Units que té impost sobre la renda, i a més un dels més alts.

En lloc d’intentar competir contra la concentració en poques megaciutats a base de retallar impostos, la resta de ciutats haurien de centrar-se a millorar serveis i condicions per cultivar l’actiu més im- portant en l’economia del coneixement, el capital humà. Ciutats com Pittsburgh han aconseguit sortir renovades del seu passat industrial gràcies a l’existència de dues universitats punteres a la ciutat. Altres com Detroit, que no tenen institucions d’aquest calibre, i que amb l’augment de la inseguretat es va generar una fugida de població que va erosionar la seva base fiscal, encara no s’han recuperat.

L’atracció del que Richard Florida va anomenar «classe creativa», també pot comportar una desigualtat més gran. Per això és tan important que les ciutats no perdin la seva capacitat de finançar polítiques que mitiguin el possible impacte d’aquestes transformacions en collectius vulnerables. Atraure seus hipotecant el futur sona a sortir del pas avui. Invertir en qualitat de vida sense perdre capacitat fiscal serà clau per evitar els problemes de demà.