Alejandro Luna exposa les seves pintures a Sant Andreu
L’afició d’Alejandro Luna Barberán (Barcelona, 1966) pel dibuix, la pintura i les arts plàstiques li ve de l’adolescència, però va ser en una exposició a la qual va assistir fa uns anys on va descobrir l’oli sobre guix, una tècnica amb la qual ha creat una vintena de quadros d’edificis i detalls emblemàtics de Barcelona que acaba d’exposar al Centre Cívic Sant Andreu (Gran de Sant Andreu, 111).
–¿És la seva primera exposició? –És la segona individual, ja que al juny vaig exposar aquests quadros a la Nau Bostik, situada també al barri. A nivell col·lectiu, he participat en tres o quatre mostres en biblioteques i centres cívics des que formo part del Grup de Pintors de Sant Andreu, ara fa un any.
–El carrer de Petritxol, el mercat de Sant Antoni, la font del Pla de la Boqueria, el bar Versalles... ¿per què ha triat aquests espais? –Són els quadros que tinc a casa meva. No és fàcil decantar-se per una façana, un carrer o un comerç de Barcelona, perquè n’hi ha molts i molt interessants. Jo fotografio racons de la meva ciutat que després plasmo a l’oli sobre guix. Els marcs de tots els quadros d’aquesta exposició els he elaborat jo mateix a casa meva.
–L’oli sobre guix és una tècnica menys habitual que altres. –Sí, el llenç és la més comuna. Jo treballo sobre trossos de cartró guix (pladur) que recullo del carrer. És material sobrant de la construcció i el cartró guix permet donar relleu a les meves creacions. A més, hi afegeixo fustes, metalls i elements reciclats que donen realisme a l’obra i un altre enfocament.
–¿Com n’ha après? –Soc bastant autodidacte. Als 13 anys vaig començar a pintar i dibuixar i, als 18, els meus pares em van regalar un curs de còmic, un gènere que m’encanta. De fet, vaig estar tres anys a l’escola de còmic Joso.
–Però el seu estil és molt diferent. –Sí, perquè jo no soc bon dibuixant. Em considero més artesà que pintor i en l’oli sobre guix he trobat la manera de fer una cosa ben feta i que m’agrada.
–Deu requerir bastant temps. –És una tasca laboriosa, però ara estic en atur i puc dedicar-hi més temps. Cada quadro em costa unes dues setmanes, treballant-hi entre quatre i cinc hores al dia. El que més temps em va costar va ser el de l’emblemàtic bar Versalles, del meu barri, en el qual vaig invertir uns 10 mesos, perquè llavors treballava.