La FP guanya alumnes però no surt del pou educatiu
Malgrat l’augment de matriculats, la taxa de graduació a penes supera el 35% Els docents volen més bona orientació a l’ESO i denuncien ràtios disparades
L’auge que ha pres la formació professional (FP) a Espanya en els últims anys, amb un creixement sostingut des del 2010, encara és insuficient. Primer, perquè amb un percentatge del 35% d’alumnes d’estudis postobligatoris cursant FP, Espanya es troba encara a la cua d’Europa (al nivell de Grècia i només per sobre de Malta, Xipre, Hongria i Lituània), i segon, perquè la taxa de graduació en aquesta etapa segueix sent encara irrisòria, del voltant del 35%, segons càlculs de diferents organismes.
Les últimes dades conegudes sobre la FP a Espanya, fetes públiques ahir pel Ministeri d’Educació, confirmen la popularització dels estudis professionals, alimentada en bona mesura per l’ampliació i la diversificació de l’oferta. En el curs 2015-2016, l’últim del qual hi ha dades oficials disponibles, el nombre d’alumnes de cicles de grau mitjà es va incrementar en un 17,4% respecte del 2010-2011. La xifra d’inscrits en titulacions de grau mitjà va augmentar en un 24,3%. En aquests cicles, els estudiants que segueixen classes a distància es van duplicar.
«Sens dubte, l’evolució de la FP és positiva, en termes quantitatius», corrobora Eduard Requena, responsable de la formació professional a CCOO a Catalunya. «El problema és que, per exemple, no s’han resolt dèficits com el de l’orientació a l’ESO, i aquesta opció segueix sent una alternativa amb menys prestigi que el batxillerat. Als instituts se li hauria de donar més rellevància i s’hauria de treballar per trencar amb tòpics com el que hi ha especialitats per a nois i especialitats per a noies», lamenta Requena.
RETORN DESPRÉS DE LA CRISI El creixement de la FP, «afavorit pel retorn que la crisi va propiciar al sistema educatiu», ha tingut però efectes indesitjats, subratlla el representant de CCOO. «A les aules s’han disparat les ràtios d’alumnes i, encara que això no figura ni a les estadístiques del ministeri ni a les de la Generalitat, hi ha indicadors que apunten que entre el 35% i el 40% dels estudiants de grau mitjà abandonen el primer any», denuncia.
Segons dades del sindicat, entre el 2007 i el 2013, «l’oferta de graus de FP va augmentar en un 34%, però la taxa de graduació només ho va fer en un 18%», assenyala Requena. L’informe que ahir va fer públic el ministeri, va un pas més enllà i encara que no dona una xifra exacta sobre el fracàs escolar en aquesta etapa, sí que indica que el 2015 van acabar estudis de grau mitjà 102.009 persones (29,1% dels matriculats) i que 117.417 es van graduar en cicles superiors (33,17% dels inscrits).
I malgrat les medalles que s’han penjat en alguna ocasió les administracions educatives, ni la FP dual ni la FP bàsica acaben d’arrencar, assenyala Requena. La primera a penes atén ara l’1,4% dels alumnes de grau mitjà i el 3,1% dels de superior, segons les estadístiques ministerials. La segona «ha expulsat estudiants del sistema, ja que no arriba a cobrir encara les 83.000 places que hi havia de plans de qualificació professional inicial (PCPI), model anterior a la FP bàsica», diu el portaveu de CCOO.
MESURES GOVERNAMENTALS Davant d’aquesta situació, els ministres d’Educació de la UE han acordat aquesta mateixa setmana que realitzaran un seguiment dels titulats d’educació superior i de FP superior, per tractar de «comprendre les causes dels problemes d’ocupabilitat» dels titulats de «determinades» regions, sectors econòmics i disciplines, van assegurar els Vint-i-vuit en un text aprovat dilluns.
«És necessària una millor informació perquè els alumnes puguin escollir amb coneixement de causa el que volen estudiar», així com per «al disseny de programes educatius», van recollir al text.