Sis mesos entre ombres
Sandro Rosell fa mig any que és en presó preventiva i els seus negocis al Senegal, la Xina i Qatar apareixen com un hàndicap per aconseguir-ne l’excarceració
Dissabte que ve l’expresident del Barça Sandro Rosell i el seu amic, l’advocat andorrà Joan Besolí, farà sis mesos que són a la presó. I sis mesos es fan molt llargs si transcorren entre els murs de Soto del Real, encara que hi estiguis ben adaptat i hagis perdut protagonisme mediàtic, testimoni que han recollit en aquesta presó el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i el que era de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i serà el número dos de la llista de Junts per Catalunya, Jordi Sànchez.
Per això, els advocats de Rosell presenten escrits gairebé diàriament a l’Audiència Nacional per reclamar la devolució dels vehicles que se li van intervenir (un Mini, un BMW...) o per tornar a demanar la seva posada en llibertat. El seu lletrat, el penalista Pau Molins, va dir ahir a RAC-1 que el Sandro «és una persona optimista i està bé, però sis mesos pesen a qualsevol».
UN RISC INASSUMIBLE / L’últim intent de demanar-ne la llibertat ja s’ha plantejat davant la Sala Penal de l’Audiència Nacional, però compta amb la frontal oposició del ministeri públic. Aquesta serà la segona vegada que la Secció Tercera Penal es pronunciï sobre la situació de l’expresident del Barça.
La fiscal Antonia Sanz considera que amb els potents negocis i amistats amb què Rosell compta al Senegal, la Xina o Qatar la seva posada en llibertat comporta un risc de fuga inassumible per al bon terme de la investigació oberta pel rentat de 14,9 milions d’euros procedents de comissions il·lícites obtingudes de la venda dels drets audiovisuals de 24 partits de la selecció de futbol brasilera.
Tant Rosell com Besolí, l’excarceració del qual també és complicada, perquè té nacionalitat andorrana i el Principat no entrega els seus nacionals, estan imputats per blanqueig de capitals i organització criminal.
La jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela els va enviar a la presó a l’entendre que formaven part d’una «organització criminal» que «es va dedicar a blanquejar diners procedents de comissions il·lícites, derivades de la venda per part de Ricardo Terra Teixeira (en representació de la Confederació Brasilera de Futbol) dels drets de la selecció de futbol del seu país a una mercantil àrab amb seu a les Illes Caiman, que té com a denominació Internacional Sports Eventos. Tot plegat a través d’un entramat de societats i comptes, sobretot a Andorra».
El seu advocat es queixa de la situació en la qual es troba la família Rosell. «Li han embargat tot. La família viu de la caritat de la resta de la família. Està tot embargat: comp-
tes corrents, immobles... S’han emportat fins i tot els cotxes perquè la Guàrdia Civil pugui perseguir el delicte. I no s’han posat a dormir a casa seva perquè mira...», va dir irònicament. Però la situació que descriu Molins, que també reflecteix en els seus escrits, no convenç l’Audiència Nacional, on fonts jurídiques la consideren difícilment compatible amb poder pagar els serveis d’aquest lletrat i no estar assistit per un d’ofici.
L’expresident blaugrana ha perdut protagonisme mediàtic a Soto del Real amb l’entrada dels Jordis
QUEIXES DE TRACTE DESIGUAL Molins va subratllar el tracte desigual que pateix el seu client respecte a altres imputats per corrupció, com l’expresident madrileny Ignacio González, que va estar a la presó set mesos, o amb l’expresident de la Federació Espanyola de Futbol Ángel María Villar, que tot just hi va ser una setmana. «L’Audiència s’està preocupant d’una entitat privada com la Confederació Brasilera de Futbol, que ha dit que no se sent perjudicada», va sostenir.
En el seu recurs, la defensa insistia en aquest punt per defensar la necessitat de posar en llibertat Rosell, però la fiscalia afirma que el blanqueig que se li imputa, encara que la víctima sigui una entitat privada, va tenir una greu repercussió en l’ordre socioeconòmic i en la lliure competència del mercat.
A més a més, segons les fonts consultades, la instrucció no té per què demorar-se gaire més. En l’actualitat s’estudia la documentació arribada de Suïssa i s’està pendent de rebre una comissió rogatòria del Brasil, així com de prendre declaració a l’exjugador Romário.
«S’ha ofert a declarar. És senador al Brasil i va presidir una comissió sobre corrupció al Brasil. Aquest senyor que odia Teixeira, i sembla que al Sandro, va trucar a l’Audiència Nacional i va dir, ‘si voleu vinc a declarar’. El van citar per al dia 16 de novembre però va trucar per dir que no podia venir. Va dir: ‘Puc venir tal dia, tal dia i tal dia’. La jutge el va citar l’últim. Podent-lo citar per al desembre va escollir l’últim dia que proposa el testimoni», es va queixar Molins en l’entrevista radiofònica. La diligència previsiblement es farà al final per videoconferència.