Horror a la llar del maltractador

Pilar Díaz relata la seva vida en una família sotmesa a un progenitor violent durant anys i les seqüeles que s’arrosseguen tota la vida

Quan Pilar Díaz, els seus dos germans i la seva mare sentien que l’ascensor s’aturava al replà de casa seva a Madrid, el cor se’ls encongia i començaven a tremolar. Era l’anunci que s’acostava el pare i amb ell els cops, insults i humiliacions quan venia de mal humor. Això va ser una constant els primers anys de la seva vida. Una conducta que ha marcat la resta de les seves vides, com ho fa amb els milers de menors atrapats per la violència masclista i el maltractament infantil.

Aquest any ha emergit amb especial força la problemàtica arran de la sinistra cadena de morts de menors a mans del seu progenitor. Vuit morts fins ara, la punta de l’iceberg. Els casos extrems de situacions com la viscuda per Pilar que normalment es mantenen ocultes.

SUBMISSIÓ ABSOLUTA «Gairebé des que vaig néixer, els meus primers records estan vinculats a la por. No sé si mai en algun moment he arribat a estimar el meu pare. Del que estic segura és que sempre m’ha fet por», recorda. La seva mare intentava protegir-los, però des de la submissió. Els instruïa perquè amb el seu comportament evitessin els brots de violència del pare.

«No feu això, no digueu això», els recomanava. La veritat és que molzava tes vegades funcionava. Ells es comportaven molt bé. Però no servia de res si el maltractador arribava amb l’ànim alterat. Podia passar de tot, des d’humiliacions i insults fins a llançar-los ganivets o gots.

El pitjor d’aquesta estratègia per afrontar el terror és que «interiorit- en nosaltres, les víctimes, que el nostre comportament podia provocar la violència, que segons què féssim podíem ser-ne culpables».

DEMANDA RETIRADA La seva mare, recorda, estava atrapada en aquesta espiral barreja de rebuig i sentiment de culpa: «No sabia què fer, estava anul·lada». Una vegada va arribar a interposar una denúncia, però a l’arribar el judici l’advocada li va aconsellar que retirés la demanda si el marit es comprometia a sotmetre’s a un tractament psiquiàtric. «Ella va acceptar, però el marit va anar a dues o tres sessions i tot va seguir igual», lamenta.

Si hi ha menors a casa d’un maltractador, els nens es converteixen, segons Pilar, en dobles víctimes «perquè les mares no poden exercir de bones mares». «La meva mare ens va ensenyar a sotmetre’ns per mantenir una certa pau familiar i això, sobretot per a les nenes, és terrible. Vam absorbir la seva actitud de dona anul·lada. Vam aprendre a estimar la persona que et fa mal», explica.

Les agressions del pare li van marcar la vida com la de milers de menors atrapats en la violència masclista