Trencar el patriarcat après
La lluita contra l’estructura de dominació continua i requereix una mirada integral perquè el futur és i serà dona
La violència contra les dones i la feminitat s’explica per la força del patriarcat com a sistema de dominació cultural. Malgrat l’enorme avanç en l’emancipació de les dones al llarg del passat segle XX, la dominació patriarcal a penes s’ha suavitzat i segueix imposant la seva llei de ferro. Néixer dona, encara que sigui sota l’empara de democràcies i nivells de benestar avançats, suposa estar exposada a més riscos socials, més càrrega de treball i inferioritat de condicions. Segons l’OMS, el 35% de les dones al món han patit alguna forma de violència o abús sexual. Entre les dones de la ciutat de Barcelona la dada és del 30% segons un informe recent. Una barbaritat tenint en compte el nivell de progrés, de benestar i de drets a la nostra ciutat. Si una dona de cada tres ha sigut víctima, implica que qualsevol dona ho pot ser. Quan se silencia, s’humilia, es pega, es viola o es mata una dona, el patriarcat reviu i atempta contra totes les dones, restituint el seu mandat.
La violència de gènere és el final d’una cadena acumulativa de subordinacions que serveix a l’androcentrisme per lesionar i devaluar la humanitat de les dones. Una llarga cadena que comença a les famílies tolerant les bufetades del germà a la germana i que acaba sexualitzant la dona com un objecte i una propietat sotmesa. Entremig hi ha un enorme paisatge de micromasclismes, estereotips i culpabilitat atorgada que es tendeixen a normalitzar si el feminisme no ho denuncia de forma permanent.
Temps regressius
Vivim temps regressius de polarització ideològica i de lluites identitàries. Al feminisme emancipador ara se l’acusa de ser feminazi des dels sectors més extremistes del masclisme. En aquests sectors ha irromput la cultura de la violació com un joc de mascles tal com hem vist en el cas de Pamplona. La violació forçada en grup és un delicte que pot caure en mans de jutges com aquell d’Oviedo que no va apreciar violència en l’abús sexual a una nena de 8 anys. El patriarcat viu i es reafirma en bona part de la judicatura espanyola que legalitza l’educació dife- renciada de nens i nenes a les escoles, entre molts altres exemples de divisió sexista convertida en llei.
Vivim temps de retradicionalització dels rols i estereotips de gènere fins i tot entre els joves. Temps regressius i hostils on es reactualitza el patriarcat a base de cosificar les dones, desatendre les polítiques d’infància i estendre més alterofòbia cap a les minories. Aquests tres àmbits són vàlvules d’escapament d’un sistema mil·lenari de dominació que respon amb virulència davant la més gran equitat i emancipació que les dones han conquistat per a elles i per a tothom. Trencar el patriarcat implica desconstruir i desaprendre aquesta estructura subjacent de dominació amb què molts homes no veuen ni tracten les dones com a éssers humans imprescindibles i decisius per a la vida en comú. La lluita continua i requereix una mirada integral i disruptiva perquè el futur és i serà dona.