Vots per Nadal, carbó per Reis
El càstig a Catalunya prendrà formes més o menys severes segons quin sigui el resultat de les urnes el 21-D
Uns contra el 155, els altres contra la república. El 21-D els votants dipositaran una papereta contra el que no volen. Rebuig a l’Estat i la repressió. Rebuig a l’independentisme i la seva fuga final. Els aspectes constructius o no existeixen o s’amaguen molt bé. Aquest és un fet singular, molt negatiu, de proporcions gegantines. Malgrat que votar en contra, del que sigui, és menys agradable que fer-ho a favor, tots els sondejos auguren una participació estratosfèrica. Certament, la tensió política mobilitza, i mobilitza més si la societat també es tensa.
Si comparem les properes eleccions amb el 27-S, que ja va batre rè- cords, observarem que aleshores uns van votar amb empenta per la independència i uns altres amb contundència per frenar-la. La diferència amb el 21-D és abismal. Les expectatives d’independència a curt termini són inexistents, i boiroses a mig termini. Amb la pífia de la DUI i les mesures preses per l’Estat el risc s’ha minimitzat. ¿Algú es pot creure avui un full de ruta independentista? ¿Algú pot creure en un programa constitucionalista que afavoreixi Catalunya? Ni una cosa ni l’altra.
Fracassat l’assalt al cim, l’independentisme ha de reconstruir el camp base. L’Estat s’ha tret la careta. En comptes de reforma amb millor finançament i autogovern, Catalunya serà castigada. Un càstig que prendrà formes més o menys severes segons quin sigui el resultat del 21-D. Els dos trens no han xocat frontalment sinó que s’han fregat de cantó mentre es creuaven. Els danys no són catastròfics però sí considerables. Per la imatge d’Espanya i per les expectatives catalanes de futur.
La partida iniciada l’1-O es va jugar malament. El gran error de la violència estatal va fer creure al bloc independentista que disposava de marge, però no era així. Com alguns vam dir en aquestes mateixes pàgines, Puigdemont hauria d’haver convocat de manera immediata unes eleccions jurídicament autonòmiques i políticament constituents, amb tots els col·legis oberts i recompte homologable. Com a conseqüència dels dos errors inicials, l’espiral de despropòsits que culmina amb els empresonaments i la DUI.
Els soferts votants de les tres opcions independentistes hauran de disculpar la nefasta gestió de l’1-O. Hauran de votar a cegues, sense gaire més perspectiva que ajudar a fer majoria, si és possible. Encara ho tenen més difícil els partidaris de les tres opcions de l’altre bloc, ja que el seu vot és indestriable de les porres, dels empresonaments, del 155 i d’una versió tan autoritària i monolítica d’Espanya que pocs se la imaginaven dins d’Europa. Els del mig, els que estan en contra de la DUI i del 155, que en altres circumstàncies arrasarien, ja faran prou si sobreviuen.
No sabem el resultat de les urnes de Nadal, però sí que sabem que els reis ens portaran carbó. A tots. Un carbó que administraran, prèvia victòria pírrica, els que més bé sàpiguen interpretar el desig social, molt extens i compartit, de rebaixar tensions i recuperar estabilitat.
La victòria pírrica l’administrarà qui sàpiga rebaixar tensions i recuperar estabilitat