Violència masclista: prou víctimes

Avui és el Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra la Dona. ¿Per què hem de sortir al carrer? Perquè, segons dades oficials, aquest any 2017 a Espanya han sigut assassinats per violència masclista un total d’11 nens i 44 dones. S’ha de sortir al carrer pels 2.600 milions de dones i nenes que viuen en països on la violació en el matrimoni no està explícitament penada. Perquè el 98% dels 4,5 milions de persones víctimes d’explotació sexual forçada són dones i nenes. Perquè fins a 133 milions de dones han patit ablació. Perquè 230 milions de dones es van casar abans dels 15 anys. ¿Més perquès? Perquè no vull haver de pensar quin carrer és menys perillós a l’hora de tornar a casa. Perquè no vull veure la meva cara cremada amb àcid. Perquè no vull ser propietat de ningú. Perquè quan vaig amb amigues no anem soles. Perquè el meu cos no té amo. Perquè no vull ser princesa. Perquè no vull cobrar menys per fer la mateixa feina. Perquè no vull ser apallissada. Perquè no vull ser violada. Perquè, si em violen, l’únic culpable és el violador, no pas el meu grau d’alcoholèmia, ni la roba que porto posada; només el violador és el culpable. Perquè no vull que em neguin l’educació pel sol fet de ser dona. Perquè no em queden paraules en les quals pugui caber tant de patiment sofert per milions de dones. Patiment causat pel masclisme, una ideologia que impregna la cultura i legitima la discriminació de la dona en tots els àmbits. Tenim infinites raons per sortir al carrer, avui, demà i els dies que vindran. Som dones fortes, solidàries. Juntes canviarem el nostre futur, perquè és nostre, de ningú més.