Mnangagwa jura com a president provisional de Zimbàbue
Substitueix Robert Mugabe, obligat a renunciar després de 37 anys El nou mandatari és conegut com ‘El Cocodril’ pel seu caràcter implacable
L’exvicepresident Emmerson Mnangagwa va jurar ahir com a president provisional de Zimbàbue, en substitució de Robert Mugabe, després de la dimissió del veterà líder dimarts passat arran de la presa del control del país per part dels militars. La jura es va celebrar a l’Estadi Nacional de Harare, amb capacitat per a 60.000 persones, en una cerimònia festiva a la qual van assistir milers de seguidors del nou mandatari.
Entre aclamacions del públic, Mnangagwa va prometre «servir» el país i la seva Constitució. «Protegiré i promouré els drets del poble de Zimbàbue, portaré a terme els meus deures amb tota la meva fortalesa i amb les meves millors capacitats», va afegir. Posteriorment, li van jurar lleialtat els alts comandaments de les forces de seguretat de l’Estat.
Alguns d’aquests comandaments ho van fer entre fortes esbroncades, com el cap de la Policia, cos al qual es va acusar d’estar vinculat als aliats polítics de Grace Mugabe. La seva ambició per escalar el poder va ser assenyalada com a principal detonant de la crisi que va acabar amb la dimissió del seu marit després de 37 anys al poder.
IMMUNITAT Qui no hi va assistir va ser el ja expresident Mugabe, com havien anticipat fonts governamentals. Ell i Mnangagwa es van reunir el dia abans per discutir els detalls sobre la transició, fins a les pròximes eleccions del 2018. Segons sembla, van acordar que l’expresident tingui immunitat i pugui seguir a Zimbàbue, segons el rotatiu News Day. Les fonts consultades també van assegurar que el pacte inclou garanties de seguretat jurídica per a la seva dona Grace. Tampoc es prendran accions, segons les fonts, contra els negocis del veterà líder, de 93 anys, que va accedir al poder a Zimbàbue el 1980.
Després de posar fi a l’era Mugabe, Mnangagwa ha promès introduir una «nova democràcia» i sobre- tot rellançar l’economia, al límit del col·lapse. Als 75 anys, ha aconseguit l’objectiu que ha perseguit molt de temps: succeir el fins ara líder indiscutible del país. Més que una revenja, el seu nomenament suposa un reconeixement per als herois de l’anomenada guerra d’«alliberament», els somnis de poder dels quals havien quedat llargament frustrats.
La carrera de Mnangagwa es va iniciar al costat del cap deposat. Des de la independència de Zimbàbue, Mugabe el va posar en la seva òrbita atorgant-li ministeris de primer ordre, com Defensa i Finances. El 2004, Mnangagwa, conegut com El Cocodril per la seva crueltat i caràcter implacable, va ser víctima per primera vegada de la seva pròpia ambició. Acusat de conspirar pel càrrec de vicepresident, va ser degradat en la jerarquia del partit governant, el ZANU-PF. El seu rival Joice Mujuru el va guanyar en la carrera. No va ser fins al 2014 que va accedir a la vicepresidència, quan Mujuru va pagar el preu d’una campanya de difamació orquestrada per la incontrolable i ambiciosa Grace Mugabe.
Nascut el 15 de setembre de 1942 al districte de Zvishavana, al sud-oest d’una Zimbàbue llavors britànica, el jove Emmerson va créixer a Zàmbia. Fill d’un militant anticolonialista, el 1966 es va unir a la guerrilla independentista contra el poder de la minoria blanca. Després de ser arrestat, es va salvar de la pena de mort i va complir 10 anys de presó.
Mnangagwa guarda d’aquells anys de lluita vincles molt estrets amb els militars. El Cocodril, des d’aleshores, no vessa llàgrimes, i és conegut per la seva duresa i el seu fosc passat. Un dia va explicar que els seus anys de guerrilla li van ensenyar a «destruir i matar». Com a cap de la seguretat nacional, el 1983 va dirigir la brutal repressió de les forces de l’ordre a les províncies dissidents de Matabeleland (oest) i de les Midlands (centre). S’estima que hauria causat uns 20.000 morts.