¿On és Fidel?
Cuba compleix un any Els emprenedors
econòmica sense el comandant en cap entre vistosos signes de transformació privats, en altres temps enemics de classe, ja són mig milió
La pregunta es repeteix una vegada i una altra des de fa una setmana en un espot de la televisió estatal, l’única existent a Cuba. «¿On és Fidel? ¿On és Fidel? ¿On és Fidel?»... i així gairebé fins a l’infinit amb motiu del compliment, avui dia 25 de novembre, del primer aniversari de la mort del comandant en cap.
Però l’interrogant no és sobrer, ni que només sigui perquè se’l trobi a faltar, perquè l’omnipresència va ser l’estil de govern aplicat per Fidel Castro durant més de mig segle. Convé recordar, per exemple, que el Noticiero Nacional de Televisión començava cada dia les seves emissions, invariablement, amb la paraula «Fidel» i un verb. És a dir: «Fidel hi va assistir», «Fidel va rebre», «Fidel va manifestar», «Fidel va visitar»...
Quan l’huracà Irma, poderós i catastròfic, escombrava a començaments del mes de setembre passat la costa nord de l’arxipèlag cubà i amenaçava d’emportar-se l’Havana, la gent va poder comprovar la diferència entre els germans Castro.
Sense cap Castro
Fidel hauria aparegut enmig de la tempesta, amb una capa d’aigua, potser amb un casc de guerra, dalt de tancs amfibis, per dirigi les tasques de rescat in situ, com ho va fer per primera vegada durant el pas de l’huracà Flora, el mes d’octubre del 1963. Però a Raúl, de 86 anys, no se’l va veure mai i només es van tenir notícies seves a través d’una nota de premsa després del pas d’Irma. És evident que el general no vol ser el comandant.