Conservador com Maza
Julián Sánchez Melgar (Palència, 1955) vol assumir la seva nova responsabilitat amb «autonomia, independència, prudència i, sobretot, valors constitucionals». Una declaració de principis que va dedicar a l’única càmera que l’esperava (la de Cuatro) a les portes del Tribunal Suprem després de conèixerse la seva designació per succeir José Manuel Maza al capdavant de la Fiscalia General de l’Estat, en un moment marcat per les querelles que aquest va interposar per rebellió contra el Govern de la Generalitat i la Mesa del Parlament.
És el perfil més semblant al de Maza que hauria pogut buscar el Govern per encapçalar l’acusació pública. És conservador i també prové de la Sala Segona del Tribunal Suprem, en què s’investigarà a partir d’ara la cúpula del procés independentista, el principal assumpte a què s’haurà d’enfrontar el flamant fiscal general.
Va arribar a la Sala Segona el gener de l’any 2000, amb els vots dels vocals del Consell General del Poder Judicial elegits a proposta del PP. Ángel Acebes era aleshores ministre d’Administracions Públiques, des d’on va passar a Justícia. El magistrat hi havia coincidit a Àvila; un era alcalde i l’altre presidia l’Audiència Provincial.
Sánchez Melgar és jutge per oposició des del 1983. Ha estat destinat a l’antiga Audiència Territorial de Barcelona, en jutjats càntabres i al Tribunal Superior de Justícia de Cantàbria abans de passar a presidir l’Audiència d’Àvila, des de la qual va arribar al Suprem.
Va ser el ponent de la doctrina Parot, que va permetre prolongar les condemnes a terroristes i altres perillosos delinqüents fins al màxim le- gal de 30 anys. Consistia que els beneficis penitenciaris del Codi Penal del 1973 se’ls aplicaven a cadascuna de les seves condemnes i no sobre el màxim de permanència a la presó. Va ser anul·lada pel Tribunal Europeu de Drets Humans, cosa que va obligar a excarcerar nombrosos condemnats per terrorisme.
Igual que Maza, va discrepar de la doctrina Botín, que va deslliurar el banquer de judici, al ser només acusat per l’acció popular, però ell també ho va fer de la següent, la doctrina Atutxa, que reinterpretava la primera. Sánchez Melgar s’hi va oposar assenyalant que encara que no compartís el que havia establert per a Emilio Botín era «la doctrina de la sala a tots els efectes, sigui quin sigui el cas posterior a què s’hagi d’aplicar». Va mantenir que el sentit de la llei no canviava «perquè existeixi o deixi d’existir acusació particular en una causa penal».
Deixa el Suprem després de 17 anys per guiar l’acusació pública contra el procés