El Govern va usar ‘bitcoins’ per ocultar despeses del referèndum
Va pagar amb la moneda virtual dominis web i el suport informàtic
El Govern va usar monedes virtuals, criptodivises, l’anomenat bitcoin, per pagar Amazon i Google, empreses de software claus en l’organització de l’1-O, i per finançar part dels dominis d’internet utilitzats per la Generalitat per promocionar el vot proindependentista, segons va re- velar ahir El Mundo.
Segons la Guàrdia Civil, la Generalitat va pagar a Amazon la infraestructura que va utilitzar per comptabilitzar els vots del referèndum, i a Google, el servei pel denominat Proyect privacy shield, que protegeix de ciberatacs i, en aquest cas, va poder utilitzar-se com a escut per impedir el control de les autoritats. Per fer ús d’aquest últim instrument, els impulsors de l’1-O van haver de demanar permís a la matriu de Google als Estats Units, que els el va concedir. Per això, les dues firmes han re- but una citació del Jutjat número 13 de Barcelona. El magistrat, a través de les dades aportades pels investigadors, coneix de primera mà la batalla que van lliurar els responsables de la Generalitat per muntar les eleccions, accedir al cens i comptar els vots, ja que el referèndum no comptava amb suport legal. I sobretot la batalla per eludir el control de l’Estat.
SENSE INTERMEDIARIS Segons consta en el sumari, el Govern català va intentar obtenir una plataforma de software que els permetés gestionar sense intermediaris ni proveïdors les eleccions i consultes ciutadanes que convoqués. Però no ho va aconseguir i va haver de recórrer als serveis de les empreses citades. Segons les fonts citades pel rotatiu, alguns pagaments es van fer amb bitcoins i altres amb targetes de crèdit. Les contractacions realitzades per l’últim mètode poden ser rastrejades però l’ús de monedes virtuals facilita l’anonimat del pagament i l’ocultació de l’origen.
El Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona ha obert una nova causa per investigar l’ús de dades personals (nom, DNI i domicili) en el cens de l’1-O. El magistrat ha acumulat en una peça separada totes les diligències obertes per denúncies interposades per particulars. En elles es posa en coneixement de la justícia la utilització de les seves dades «tant per accedir a una pàgina web amb la finalitat de conèixer el col·legi electoral que els corresponia per dipositar el seu vot en el referèndum, com per remetre el document de designació com a integrant d’una mesa electoral».