El Govern fixarà en una altra ordre les comissions màximes

recollit en una directiva europea que el Consell de Ministres va incorporar ahir a la legislació espanyola, amb un any de retard més o menys, i que entrarà en vigor d’aquí uns dies.

Espanya és un país altament bancaritzat i la majoria dels ciutadans tenen accés a un compte, però la llei permetrà accedir-hi a persones que fins ara estaven excloses del sistema financer per no ser rendibles per als bancs, fins i tot encara que no tinguin domicili fix. Els comptes, això sí, hauran d’estar residenciats en una sucursal, no podran ser on line, i per tant així no se soluciona el problema de les poblacions rurals que s’han quedat sense oficina. Els ciutadans que ja tinguin un compte tampoc podran demanar-ne un de bàsic, però el Govern no ha establert un mecanisme per evitar-ho i confia que els clients siguin «absolutament responsables».

Els comptes de pagament bàsics, un producte creat per la directiva europea, oferiran als clients el dipòsit de diners, la retirada d’efectiu a l’entitat o en caixers, la domiciliació de rebuts, l’ús de targetes de pagament i prepagament, i les transferències. El Banc d’Espanya supervisarà el seguiment de la norma, i el seu incompliment serà una «infracció greu o molt greu».

COMISSIÓ MÀXIMA El Ministeri d’Economia aprovarà pròximament quina comissió màxima poden cobrar les entitats per aquest servei en funció de les comissions mitjanes que es paguen ara i del volum de l’economia. Amb aquest límit, que ha promès que serà «raonable», es buscarà evitar que les entitats dissuadeixin els possibles beneficiaris d’obrir un compte. Fonts del departament estimen que és «possible» que aquest límit provoqui una baixada general d’aquestes taxes.

Fins llavors estaran en vigor les comissions «ordinàries» actuals de cada entitat. És a dir, no se’n podran imposar unes altres de més grans. El ministre d’Economia, Luis de Guindos, arriba a una reunió a Brussel·les. Nou capítol de l’enfrontament que des de fa anys mantenen les successives cúpules del Banc d’Espanya amb l’única associació d’inspectors, que segons la mateixa organització representa prop del 80% dels 302 membres del col·lectiu, però que altres fonts internes rebaixen al 60%. En els últims anys han protagonitzat sonores topades per la gestió durant els anys de bonança, la sortida a borsa de Bankia, la supervisió europea, i la crisi del Popular. I a això s’hi suma ara un conflicte laboral.

Ho va avançar fa un mes i mig el president de l’associació, Pedro Luis Sánchez Ruiz, en la comissió d’investigació de la crisi al Congrés. La direcció, va acusar, utilitza de manera «absolutament impròpia» la llei d’autonomia del Banc d’Espanya per incorporar treballadors per procediments que no són «purament» d’oposició. «La plantilla que hem entrat per oposició acabarem sent una minoria. Resultem especialment incòmodes», va alertar.

L’advertència responia a una convocatòria de principis d’octubre per incorporar 45 inspectors i 21 especialistes en supervisió per un procediment amb «algunes modificacions» respecte als anteriors. En un document intern, la institució va defensar ahir el canvi.

Noves necessitats

Explica, així, que el sistema tradicional de captació de joves sense experiència però amb un alt coneixement tècnic implicava que triguessin prop de dos anys a incorporar-s’hi. Això era «eficaç» quan només s’havia de substituir els que es jubilaven, però no ara que el Banc Central Europeu (BCE) reclama al Banc d’Espanya que incorpori més professionals.

Per això, argumenta, el nou pro- cediment buscarà accelerar la incorporació dels inspectors de 20 a 9 mesos, i reduirà el període de formació. Per compensar-ho, i una vegada passat l’examen teòric (el 75% de la nota), es tindran en compte mèrits com la formació addicional a la mínima exigida, l’experiència professional o el coneixement d’altres idiomes. A més, s’ha elevat el nivell d’anglès exigit, degut a la necessitat de treballar amb inspectors d’altres països en els equips conjunts del BCE.

Per als supervisors no inspectors se seleccionarà professionals amb almenys cinc anys d’experiència i un domini «complet» de l’anglès, perquè estiguin «operatius de forma immediata». Els inspectors temen que aquests processos deixin més espai a la discrecionalitat. Però la direcció assegura que s’actuarà amb «objectivitat i imparcialitat» gràcies a l’«escrupolós barem» d’avaluació del tribunal examinador.