El deute de contribuents amb Hisenda baixa a 45.849 milions
El passiu fiscal pendent es va reduir el 6,9%, la caiguda més grans dels últims 20 anys L’AEAT destaca els efectes de les mesures cautelars per cobrar a morosos
Un descens sense precedents en 20 anys. Però, tot i així, el deute tributari acumulat per Hisenda va tancar l’any passat en 45.849 milions d’euros, fet que va suposar un descens del 6,9%, una baixada no vista des que es registren dades el 1997.
De totes maneres continua sent un nivell molt elevat, ja que suposa al voltant del 4% del producte interior brut (PIB) i permetria finançar dues vegades el dèficit de l’Estat fins al setembre. Amb tot, és menor que el del 2015, en què significava gairebé cinc euros de cada 100 de la riquesa total del país. La cota rècord de deute pendent de cobrar es va assolir el 2014, amb un total de 50.226 milions d’euros.
La quantitat de deute és similar al que hi havia el 2011, quan ja se sumaven tres anys de crisi, segons es desprèn de les dades de la Memòria de l’Agència Tributària del 2016. La xifra pendent per la via executiva va tancar l’any passat en un total de 26.089,5 milions d’euros, 2.200 milions menys que el 2015. La resta, 19.759 milions, era deute pendent en període voluntari. A Hisenda destaquen que el descens es concentra en la part en què més pot fer l’Agència Tributària.
En tot cas, l’any passat es va produir una reducció substancial de més de 3.423 milions d’euros en un sol exercici, que s’atribueix a l’estratègia de cobrament exprés portada a terme pel ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro. Durant l’exercici, es van endurir els requisits per sol·licitar moratòries i ajornaments del pagament de deutes. I això ha donat com a resultat la retallada dels passius que es deuen al fisc. L’Agència Tributària afirma que durant l’any passat va seguir apostant per «intensificar les actuacions més qualificades per a la lluita contra el frau en la fase recaptatòria».
Una altra de les iniciatives per reforçar el cobrament de deutes pendents ha sigut la investigació de moviments financers per part dels deutors, segons fonts de l’Agèn- cia Tributària. A més es van aprovar mesures com l’extensió dels embargaments als comptes bancaris a internet, que fins llavors quedaven exempts o es movien en l’ambigüitat legal. Així ho establia una resolució de la direcció general de l’Agència Tributària del 2015 que afectava els saldos dipositats en comptes a termini i en imposicions a termini fix a la xarxa.
Va ser un dels últims instruments dels quals es va dotar el fisc per posar límit als morosos. Les mesures cautelars, que inclouen els embargaments, van ser el 2016 un total de 4.182, el 3,8% més que en l’exercici precedent. Més de la meitat d’aquestes actuacions es van desenvolupar en el marc de les noves eines que ofereix la llei antifrau del 2012, que va entrar en vigor després d’un període d’amnistia fiscal.
També, amb l’objectiu d’ampliar les possibilitats de cobrament efectiu del deute liquidat, van augmentar els acords de derivació de responsabilitat (derivació a tercers diferents del deutor principal), fins a arribar a les 16.719 actuacions, amb una alça del 3,4% respecte a l’exercici precedent.
AJORNAMENTS Pel que fa a mesures com els ajornaments, més que en el nombre dels sol·licitats, que va baixar d’1.670.066 el 2015 a 1.662.242 el 2016, es va percebre diferència en l’import total, que va passar de 10.033,55 milions a 9.392,70 milions d’euros. De les sol·licituds rebudes, més del 98% va correspondre a deutes inferiors a 30.000 euros, que suposen el 57% de l’import total sollicitat, gairebé set punts més que el 2015.
Fonts d’Hisenda destaquen que malgrat l’enduriment, el pes dels ajornaments concedits sobre el total es va incrementar fins al 88,47%, dos punts més que el 2015; i en euros, en quatre punts més, fins al 69,3%.
La xifra pendent equival al 4% del PIB i permetria finançar dues vegades el dèficit de l’Estat fins al setembre 45.849