Collboni retreu a Colau la «manera erràtica» de governar a Barcelona
L’ajuntament celebra el primer ple des de l’expulsió dels socialistes de l’executiu municipal El PSC aconsegueix que es creï una comissió per revisar l’aplicació del pla d’allotjaments turístics
Barcelona en Comú i el PSC formen aquests dies a l’Ajuntament de Barcelona una parella trencada, una de tantes, que encara comparteix domicili. El final de la convivència: dies de recels i retrets, mirades dolgudes. I en aquest complex context emocional va començar ahir el primer ple municipal que Barcelona celebra des que l’alcaldessa Ada Colau va expulsar els socialistes del govern a causa de l’ajustat resultat d’una consulta interna dels comuns convocada pel suport del PSC a l’aplicació de l’article 155 a Catalunya. És lògic que l’abandonat estigui més mosquejat que el que abandona, i així ho va demostrar el líder del grup del PSC, Jaume Collboni, quan va qualificar d’«erràtica» la gestió del govern de Colau, malgrat que fa dues setmanes encara la compartia.
El ple va començar, precisament, parlant sobre la ruptura entre els socis del govern municipal, que l’han compartit des del maig del 2016. La resta d’assistents no van tirar gaire sal a la ferida. Els grups que van instar Colau a fer fora Collboni, el Demòcrata –PDECat al consistori– i ERC van reiterar la seva voluntat de dialogar però no d’atorgar «un xec en blanc».
Jaume Collboni
REGIDOR DEL PSC «Al pactar vaig pensar que blindaria la capital de la política catalana i l’ha sotmès als independentistes»
UN MAR DE RETRETS Com en tota parella que acaba de trencar, són molts els assumptes logístics que encara s’han de resoldre. Per exemple, els socialistes i els comuns es van asseure com si encara fossin socis. No hi ha hagut temps de redistribuir els alumnes a l’aula.
Encara des del seu escó governamental, Collboni va llançar un mar de retrets a Colau: «Quan vam tancar el pacte vaig pensar que vostè posaria Barcelona per davant de tot. Que la blindaria del context polític català. Aquest era el contingut del pacte que vam subscriure. No tan sols ho ha incomplert. Va cometre l’error de posar-ho en qüestió en el moment més delicat de la política catalana i quan els independentistes demanaven que es trenqués l’acord. Vostè ha sotmès Barcelona al procés independentista. Ha comès un error polític. Amb la seva decisió situa Barcelona en el bloqueig i reafirma la idea que molts tenim de la seva manera erràtica de liderar la ciutat. El canvi era un canvi a l’esquerra, no canviar de socis cada dos anys».
Collboni va retreure a Colau que no hagi optat per substituir els socialistes per nous socis del PDECat i ERC: «Passem a l’oposició i també des d’allà posarem Barcelona davant de tot». Colau no va contestar a Collboni. La tasca va correspondre al primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, que va explicar que la posició del PSC sobre el 155 va obligar a prendre una decisió dolorosa: «Vostè sap que no volíem arribar fins aquí». Collboni negava visiblement molest.
Carina Mejías de Ciutadans va denunciar l’«estancament» de la ciutat i el cap de files del PP, Fernández Díaz, va recórrer a una de les seves cites tunejades: «Mai tan pocs ho van tenir tot i van exercir el govern de la ciutat de forma tan totalitària».
L’escenari postruptura va tenir conseqüències en les votacions. El govern va haver de tornar a retirar el projecte de funerària pública i la venda –imprescindible per crear la nova societat– del 15% de Mémora que està en mans del consistori perquè els dos punts no fossin rebutjats. En part, perquè el PSC ja no garanteix els seus quatre vots, tot i que cal recordar que Colau ja va haver d’eliminar de l’ordre del dia aquesta qüestió al maig, perquè ni amb el suport del PSC estava en condicions de reunir la majoria necessària.
SUPORT DEL PDECAT I ERC El govern també va retirar el nomenament d’Eloi Badia com a president del consell d’administració de Barcelona de Serveis Municipals en lloc de Collboni. Segons van apuntar fonts socialistes, per no tenir la seguretat que sortiria elegit.
El que sí que va prosperar van ser les ordenances de cementiris i de serveis funeraris, amb el suport del PDECat, anunciat dijous, i d’ERC. Un gest que, tot i que va ser justificat pel seu contingut, responia en part a la promesa dels independentistes de no deixar caure Colau si trencava amb Collboni. Les noves ordenances