«La recerca a BCN és d’excel·lència»
DANIELE LEZZI
Daniele Lezzi va arribar a Barcelona el juliol del 2008. Abans havia viscut a la seva ciutat natal al sud d’Itàlia, Lecce, on va treballar com a investigador a la universitat. Ara és investigador sènior del departament de Ciències de la Computació del Barcelona Supercomputing Center (BSC) i treballa per desenvolupar una plataforma de programació d’aplicacions per a infraestructures de supercomputació.
–¿Per què va escollir Barcelona? –Amb la meva parella buscàvem un punt mitjà: jo residia a Itàlia i ella a Madrid. Al venir del sud d’Itàlia, volia un lloc a prop del mar i de clima similar. Barcelona em cridava l’atenció per ser referent en l’àmbit de la recerca, en especial la reputació del BSC, on vaig decidir provar sort i sol·licitar feina.
–¿Què en destacaria com a positiu? –Tot el que és l’entorn en si. És una ciutat gran amb un mar fantàstic i les muntanyes a prop. Geogràficament és difícil trobar una altra metròpolis així i amb un clima tan bo. A part d’això, de moment és una ciutat molt cosmopolita amb moltes oportunitats per muntar negocis i viure bé en família, i compta amb un ecosistema de suport a la investigació notable.
–¿Què s’ha de millorar? –Per descomptat, el salari. En moltes ocasions, el talent no tria Barcelona perquè suposaria veure baixar excessivament el seu nivell salarial; és clar que hi ha qui està disposat a ferho a canvi de més bona qualitat de vida. Els salaris no es poden comparar amb els d’altres ciutats, sobretot en el món científic. Crec que aquest aspecte és una cosa a millorar. La situació política també fa que la ciutat sigui menys atractiva, tant pel fet que se’n vagin grans empreses com per la inestabilitat que això suposa.
–¿Quina sent que és la seva ciutat? –Barcelona. Vulguis o no, a Lecce hi tinc la família i sempre trobo a faltar la meva ciutat, per això la visito sovint. Però m’he casat aquí i els meus fills han nascut aquí, i esperem poder quedar-nos a Barcelona per molt més temps.
–¿Quines són les carències? –A nivell laboral, més enllà de les beques d’estudiants i doctorats, no hi ha gaires atractius per quedar-s’hi. En general, s’hauria de donar més espai a la creació d’empreses a partir de la investigació en mode de start-ups. Per exemple, només conec una empresa que s’hagi creat a partir del treball desenvolupat al centre; hi falta una mica més de dinamisme. –¿I en què creu que destaca positivament? –Aquí la investigació té relacions sòlides amb la indústria. Dins del BSC, per exemple, mantenim contactes comercials i d’investigació amb IBM, Lenovo i altres grans firmes. A més, a Barcelona es troben molts dels centres amb més prestigi d’Europa i fins i tot del món al ser destacats com a centres d’excellència; té una bona base per fomentar el treball científic.
–¿Recomanaria a un amic venir a viure a Barcelona? ¿Per què? –Sí, fins i tot hi ha persones de la meva ciutat que viuen aquí. Encara que per a molts sembli una ciutat fàcil, on estudiar i passar-ho bé, sense una bona feina es complica, s’està encarint. Hi ha moltes experiències positives: amics d’Itàlia que s’hi van traslladar, amb el temps, han progressat fins a llocs directius.