«Pensar en els altres és un tema d’educació bàsica»
De petita, Michelle Ferrara (Amersfoort, 1979) es va enfrontar al monstre de l’apartheid a Sud-àfrica i ara ha creat un exèrcit de petits monstres per lluitar contra el càncer infantil (més informació en la pàgina de Facebook Mymagicmonster).
–Es va criar a la Sud-àfrica de l’apartheid. –Mai vaig fer diferències entre races; no veia el color de la pell. Vaig créixer pensant que tots els éssers humans tenim el mateix valor des que naixem.
–El 1990 Mandela sortia de la presó i l’apartheid tocava a la seva fi. ¿Com ho recorda? –Vivia a Uitenhage, província del Cap, i estudiava en un internat que va ser pioner a admetre nenes no blanques. Les primeres van ser una noia negra i una altra d’índia, i les van posar a la meva habitació. Sabien que jo les protegiria. Soc molt sensible i empàtica, sempre he volgut cuidar a tothom, com una mare; és la meva manera de ser.
–¿El seu entorn compartia aquesta actitud? –Uitenhage era una ciutat molt racista. Quan anava amb les meves amigues no blanques pel carrer em cridaven coses com «¡germana dels negres!» i m’escopien. Però a mi m’era igual el que pensés la gent.
–Era molt madura per ser tan jove. –Des de petita vaig haver d’apanyar-me-les sola i suposo que això em va convertir en una supervivent. A l’internat cosia la meva pròpia roba i vaig començar a vendre-la i a tallar-los els cabells a les meves companyes