El Periódico - Català

Montoro planteja més temps per al deute autonòmic

El ministre descarta quitacions en els compromiso­s amb les comunitats Hisenda tranquil·litza els barons del PP contraris a perdonar sumes als territoris

- ROSA MARÍA SÁNCHEZ

El 5G El 5G, la nova generació de tecnologie­s de telefonia mòbil, serà una de les grans protagonis­tes del Mobile World Congress. Multitud d’empreses començaran a mostrar els seus projectes en aquest àmbit i ja hi haurà mòbils capaços d’acostar-se a les velocitats que promet el 5G: serà fins a 150 cops més ràpid que el 4G.

EL ‘BLOCKCHAIN’ Blockchain és una de les paraules de moda. Es tracta d’una tecnologia basada en les cadenes de blocs impossible­s de canviar o eliminar, de forma que es configura una gran base de dades que permet realitzar transaccio­ns d’una manera molt més segura que quan només hi ha dos intermedia­ris. És la base del bitcoin, però també d’altres projectes.

ELS MÒBILS Evidentmen­t, els aparells mòbils també seran protagonis­tes del Mobile World Congress. A la fira estan acreditats milers de periodiste­s de tot el món, i per això mateix és un aparador immillorab­le per presentar nous mòbils i donar-los a conèixer a arreu del món. Huawei, Samsung, ZTE i HMD són algunes de les firmes que faran presentaci­ons.

LA REGULACIÓ La regulació d’internet està més de moda que mai després que el Govern dels Estats Units acabés amb la neutralita­t de la xarxa. Al congrés hi haurà també els màxims responsabl­es de regulació tant dels Estats Units com d’Europa, i per això mateix es produirà un interessan­t debat sobre com ha de ser internet en el futur.

ELS EMPRENEDOR­S Més enllà de les grans empreses, els altres grans protagonis­tes de la fira seran els emprenedor­s. El Mobile World Congress acull les empreses líders, mentre que les ‘start-ups’, els emprenedor­s i inversors es donaran cita en el congrés paral·lel 4YFN, que organitza la Mobile World Capital Barcelona i la GSMA.

Després d’obrir la porta a tot tipus d’especulaci­ons, amb gran enuig entre els barons autonòmics del Partit Popular, el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, va posar ahir una mica de claredat en la seva proposta de «reestructu­rar» el deute autonòmic, contret amb l’Estat en els últims anys, per més de 225.000 milions d’euros.

«No hi ha quitacions possibles», va dir Montoro a la tribuna del Congrés, en resposta a una interpella­ció sobre finançamen­t autonòmic formulada pel diputat de Compromís Enric Bataller. Enfront d’aquesta opció –que el ministre ha deixat córrer en els últims anys i fins i tot setmanes–, Montoro va parlar ahir amb claredat sobre la possibilit­at d’allargar els terminis de venciment del deute autonòmic contret amb l’Estat (en l’actualitat és de 10 anys) i de renegociar «les condicions financeres», en al·lusió a possibles retallades en els ja molt baixos tipus d’interès d’aquestes emissions.

L’aclariment del ministre ha de servir per pacificar el rebuig que ha suscitat entre alguns barons del PP, com és el cas del president de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, la possibilit­at de condonar quantitats a les comunitats més endeutades. En lloc d’això, el ministre ha posat sobre la taula la possibilit­at de renegociar els terminis del deute i els tipus d’interès.

DEBAT PÚBLIC El ministre va defensar que «és el moment de debatre què hem de fer amb els deutes acumulats» a partir dels mecanismes de finançamen­t que va posar en marxa el Govern des del 2012 per «no deixar en fallida cap comunitat autònoma ni cap ciutat». Aquesta qüestió és el que Hisenda «ha sotmès a debat públic», segons el ministre.

«Això és el que toca repensar» sense perdre de vista que «els deutes es paguen»; fins i tot quan es parla de «quitació», ja que «els deutes els paguem entre tots», va rematar.

El diputat de Compromís, no obstant, va insistir en la necessitat que es reconegui com a «il·legítim» la part del deute de València que, segons els seus càlculs, és conseqüènc­ia de la «infrafinan­çament» sofert per aquesta comunitat en els últims anys i que pujaria a 25.000 milions. Aquesta xifra representa gairebé la meitat dels 53.756 milions d’euros de deute que la Comunitat Valenciana té contret amb l’Estat.

MÉS VOLUM Catalunya és la comunitat autònoma amb més volum de deute contret amb l’Estat (gairebé 71.000 milions d’euros) a través del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) i els altres instrument­s financers. La segueix València (53.756 milions) i Andalusia (35.050 milions).

En la seva resposta al diputat del grup valencià de Compromís, Montoro va xifrar en 28.481 milions els estalvis en pagament d’interessos obtinguts per les comunitats acollides als mecanismes de finançamen­t de l’Estat, dels quals 6.777 haurien anat a parar a la Comunitat Valenciana. El ministre va defensar l’oportunita­t de negociar en aquests moments un nou model de finançamen­t per a les comunitats autònomes, donat l’intens creixement dels ingressos tributaris.

 ?? JUAN MANUEL PRATS ?? El ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, als passadisso­s del Congrés dels Diputats.
JUAN MANUEL PRATS El ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, als passadisso­s del Congrés dels Diputats.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain