Zero en drets humans
El Govern de Moscou decreta més restriccions polítiques durant la Copa del Món mentre que desenes d’opositors s’atreveixen a denunciar-ho amb una vaga de fam
Oleg Sentsov, un cineasta ucraïnès condemnat a 20 anys de presó en un judici «injust» basat en «acusacions polítiques», segons els successius comunicats d’Amnistia Internacional, acaba d’ingressar a l’hospital de la presó de Labitnangui, una remota localitat siberiana al costat del cercle polar àrtic. Fa més d’un mes que està en vaga de fam i només rep dues vegades al dia injeccions de «glucosa i vitamines», explica a EL PERIÓDICO el seu advocat, Dmitri Dinze.
Sentsov, el cas del qual ha sigut denunciat per importants noms del cinema mundial, així com per la UE, el Consell d’Europa i l’Organització per a la Seguretat i Cooperació a Europa, exigeix per abandonar la seva actitud l’alliberament de 64 «presos polítics ucraïnesos» a les penitenciaries russes. Ha perdut més de 10 quilos i el seu estat de salut «empitjora amb una gran rapidesa», sosté Dinze. «Arribarà fins al final», adverteix el lletrat, que veu «lluny» la possibilitat d’un intercanvi amb presoners russos tancats a Ucraïna.
Diverses informacions periodístiques apunten que el seu ingrés a la unitat sanitària del remot centre penitenciari on està reclòs només precedeix en el temps l’alimentació forçada a què serà sotmès els pròxims dies, ja que es descarta que les autoritats russes permetin que el condemnat es mori durant el Mundial.
Almenys dos presoners més s’han unit a Sentsov i desisteixen de menjar des de fa uns quants dies, amb l’esperança d’atreure l’atenció sobre el seu cas: Aleksandr Xumkov, un militar ucraïnès, acusat de pertànyer a Pravi Sektor, una organització d’extrema dreta prohibida a Rússia. L’oenagé russa Memorial afirma que els càrrecs contra ell «no tenen base» i creu que va ser «segrestat» a Ucraïna i traslladat contra la seva voluntat a Rússia, i Stanislav Zimovets, detingut durant les protestes organitzades per l’oposició el març del 2017.
«La pitjor crisi des de l’URSS»
Els últims anys, la situació de les llibertats fonamentals a Rússia s’ha deteriorat fins al punt que la directora de Human Rights Watch a Moscou, Tània Lòkxina, assegura a l’agència AP que el país viu la «pitjor crisi de drets humans des de la disgregació de l’URSS». «La intensitat d’aquesta crisi no té comparació possible en la història contemporània» de Rússia, valora l’activista.
Les manifestacions al carrer i les protestes a Rússia requereixen una autorització prèvia, i les successives marxes convocades pel bloguer opositor Aleksei Navalni per denunciar la corrupció han acabat sempre amb centenars de detinguts.
«Sense dret d’assemblea»
Per frenar noves protestes durant el Mundial, s’ha decretat que qualsevol acte públic hagi de comptar amb la llum verda del Servei Federal de Seguretat (FSB, ex-KGB), una mesura que ha sigut vivament criticada per les associacions de defensa dels drets humans. «És un nou i hipòcrita atac contra el dret d’assemblea», reacciona, en una conversa telefònica, Aleksandr Artemiiev, portaveu d’Amnistia Internacional a Rússia. La mesura constitueix «una violació» de les obligacions de Rússia «sota la llei internacional», continua Artemiiev.
Les oenagés adverteixen, a més a més, que la Copa del Món ofereix la possibilitat de donar una imatge amable i pròxima a polítics locals assenyalats anteriorment amb el dit acusador per les seves constants violacions dels drets humans. És el cas de Ramzan Kadírov, el líder de la petita república de Txetxènia, la capital del qual, Grozni, és la base de la selecció egípcia. En territori txetxè hi han assassinat destacats activistes que investigaven els excessos del líder txetxè. L’any passat, Nóvaia Gazeta va informar que desenes d’homosexuals havien sigut reclosos en camps de concentració i presons. Kadírov ha aconseguit que l’egipci Salah aparegués amb ell en una foto que ha aixecat una allau de crítiques.
A Txetxènia han assassinat els activistes que investigaven els excessos de Kadírov