Un home se suïcida mentre era desnonat a Cornellà
L’ajuntament havia demanat sense èxit una pròrroga de l’expulsió
L’elevat cost de la vivenda ha resultat mortal per a Jordi R. F. Aquest home, d’uns 50 anys, va pagar ahir el més alt preu que es pot abonar per una casa: la seva vida. El llogater, que vivia amb la María, la seva actual parella, es va llançar al buit des de la finestra del pis 10è 2a, l’última planta, del bloc número 7 del carrer de les Camèlies del barri de Sant Ildefons de Cornellà (Baix Llobregat) quan la comitiva judicial anava a desnonar-lo per impagament del lloguer. Els desallotjaments per no abonar els arrendaments són, en aquests moments, una xacra social superior al dels impagaments hipotecaris.
L’Ajuntament de Cornellà ja havia remès al jutjat tres informes sobre la situació de «greu vulnerabilitat» de la parella. El consistori «estudiarà la possibilitat d’emprendre alguna acció contra el propietari de l’immoble», segons va declarar la tinenta d’alcalde d’Educació i Política Social, Montse Pérez. Dimecres, un dia abans de la data fixada per al desallotjament, es va enviar al jutjat el tercer informe explicant «el greu risc d’exclusió social» i sol·licitant de nou l’ajornament.
AL TERCER INTENT La víctima ja havia patit tres intents per obligar-lo a deixar la vivenda. El Jordi, electricista de professió, vivia de lloguer des de fa uns vuit anys al costat de la María. Els dos tenien nacionalitat espanyola. Cap a les 10.30 hores, la comitiva judicial, acompanyada pels Mossos d’Esquadra, es va presentar a la vivenda per desallotjar-los. El Jordi els va impedir el pas. En un segon intent, va respondre a la trucada, però ha demanat als que eren fora, al replà, que esperessin un moment abans d’obrir-los. Llavors, a l’interior del pis es van sentir els crits de la María. «S’ha tirat, s’ha tirat».
En aquell moment la filla de l’Antón, el veí de la planta novena, estava estenent la roba i al sortir va veure el cos del seu veí estirat a terra i, al seu voltant, un remolí de gent. Antón va sentir la María verbalitzar: «Carinyo, carinyo...», i ja no va escoltar res més. Després de l’esdeveniment, la María va ser traslladada al Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (Cuesb) en estat de xoc .
Segons un comunicat emès aquest dijous pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), el desnonament programat per ahir es va acordar després d’un judici verbal per impagament de lloguer. El banc propietari del pis havia presentat una demanda el novembre del 2017 denunciant que el llogater acumulava set mensualitats sense pagar. No hi ha constància que s’haguessin efectuat nous abonaments a partir d’aquesta data.
PRIMERA COMPAREIXENÇA El gener passat es va notificar al llogater la demanda interposada, però la víctima no va comparèixer ni va sol·licitar advocat d’ofici. El 13 de març, segons el TSJC, es va paralitzar el primer intent de desnonament i es va notificar una nova data per al 23 de març. Només llavors, el dia 21, l’home va acudir per primera vegada als serveis socials municipals, que van informar el jutjat de la precària situació de la parella, per la qual cosa es
L’ajuntament
havia enviat tres informes per obtenir un ajornament del desallotjament
El procediment el va iniciar
el Banco Popular el novembre del 2017 per impagament del llogater
va tornar a paralitzar l’execució.
La portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) de Barcelona, Lucía Delgado, va assegurar ahir que la mort del Jordi no és un «suïcidi, és un assassinat, perquè té a veure amb la no-acció en polítiques de vivenda». Delgado va reconèixer que la PAH de Cornellà no tenia constància d’aquest desnonament i va alertar que se’n produeixen uns 10 de diaris només a la ciutat de Barcelona. La portaveu de l’entitat va indicar que «no hi ha solucions per a les famílies», així que és necessària una solució, i va proposar el Govern central que aixequi la suspensió de la part referent a la vivenda de la llei catalana 24/2015.
ELS PROPIETARIS DEL PIS El pis d’on anava a ser desnonat el Jordi formava part de la cartera d’actius immobiliaris dubtosos Quasar que pertany al Banco Santander (49%) i al fons immobiliari Blackstone (51%), segons informa Max Jiménez Botías. La cartera estava com- posta per actius del Banc Popular, adquirit pel Santander per un euro l’any passat. Després l’entitat que presideix Ana Botín va donar entrada al fons nord-americà, que ha adquirit a Espanya diferents carteres de crèdits i actius del maó dels bancs. Va ser el Popular que va iniciar el desnonament del Jordi i la María per impagament de la renda, però posteriorment va passar la gestió de l’immoble, així com de la resta de la cartera, als servicers (gestors immobiliaris de la banca) Aliseda i Anticipa.
Fonts properes a Blackstone assenyalen que se li va oferir al llogater del pis de Cornellà la sortida de la vivenda mitjançant la condonació del deute més l’aportació de 2.000 euros per a les despeses de trasllat. Aquesta oferta va ser rebutjada per l’arrendatari, així que el procediment de desnonament va seguir en marxa. No obstant això, va ser interromput fins a tres vegades pel jutge per donar opció a què els serveis socials de Cornellà perquè poguessin trobar una alternativa que finalment no es va produir.