Pinyes, brossa i algoritmes
La intel·ligència artificial i la conductivitat obren noves vies per crear música
Imaginin una orquestra en què en comptes de trompetes, oboès i timbals hi ha pinyes, escombraries i intel·ligència artificial. El futur de la creativitat es defineix al Sónar+D, la trobada paral·lela al festival musical que agrupa artistes, start-ups, pensadors, experts i makers disposats a menjar-se el món. I mentre als tallers s’ensenya a crear nanosatèl·lits i a la sala de conferències es parla d’alienígenes, a la zona central es descobreixen noves maneres de crear música i art.
Un casc de realitat virtual. Unes quantes llaunes, una roda de bicicleta, cordes, un vell disc dur... i un software. «Es pot crear música de moltes maneres. Nosaltres proposem com el reciclatge pot ajudar a fer-ho, però barrejant-lo amb una cosa tan nova com la realitat virtual», expliquen des de Curiosibot, un projecte situat a València. La creació que mostren al Sónar+D és Playing with trash (Tocant amb escombraries), una obra interactiva que convida l’usuari a posar-se el casc i moure’s per un escenari virtual per tocar instruments creats amb elements reciclats.
Una mica diferent és la proposta de la berlinesa Playtronic. «Unim art, entreteniment i educació», destaca el fundador de la iniciativa, Sasha Pas. Entre les seves propostes hi ha una nòria i un tocadiscos que reprodueixen sons o música depenent dels colors que llegeixen els sensors. I sorprenen dues experiències que funcionen gràcies a la conductivitat: una placa amb xips que reprodueix música només si dues persones la subjecten amb una mà i es toquen amb l’altra, i tres pinyes d’Amèrica que, també gràcies a la conductivitat, permeten tocar melodies senzilles.
Xarxes neuronals
Google Magenta crea música d’una altra manera. Amb xarxes neuronals profundes (sistemes que analitzen grans quantitats de dades per aprendre comportaments específics) i algoritmes es pot crear música, i el Sónar+D mostra per primera vegada instruments que utilitzen aquesta tecnologia. Amb un d’aquests algoritmes es creen sons híbrids d’instruments comuns i resulta una experiència peculiar. «En realitat no es tracta de si sona bé o malament. Es tracta de tenir experiències noves que despertin els sentits», expliquen els creadors.
☰