Els músics sempre tornen a Marata

Desitjo que el concert de Marata hagi estat un èxit. Penso que als lectors d’aquest article, en general, no els serà familiar el nom de Marata. És el nom d’un poble de les Franqueses del Vallès, un municipi amb una antiga història. ¡Ja se’n parlava l’any 940! Hi ha una notable casa fortificada i gòtica, la del nucli de la població.

Però si parlo de Marata no és pensant en la seva antiguitat sinó en la seva actualitat. Des de fa anys se celebren a Marata uns periòdics concerts de notable interès. ¿Per què puc dir-ho? Perquè cada estiu rebo el programa del concert que se celebrarà. Ja fa molts anys, dic, perquè a Catalunya sempre neixen iniciatives que es posen en marxa però no totes són vencedores al pas del temps.

L’oïda, a més d’avisar-nos dels sorolls, pot ser un receptor de plaer

Aquest any, el programa ha estat aquest: concert a càrrec de Christian Chivu (violí) i Magdalena Cristea (violoncel). Són músics amb un currículum internacional notable, i no puc deixar de sorprendre’m pel contrast. Uns músics que han tingut una notable presència a Viena, a Praga, al Festival de Música Russa, a Roma, a Munic, han aparegut, fa pocs dies, a les Franqueses del Vallès. TOT AIXÒ

em porta a pensar en una qualitat humana molt important: la capacitat d’impuls. Naturalment, els animals tenen impulsos. Però en el cas dels animals l’impuls és obligat per atacar una possible presa, és a dir, per viure. Tots els impulsos que senten els animals són necessaris. Cap animal s’atura per mirar el paisatge. Els humans tenim capacitat contemplativa. I l’oïda, a més d’avisar-nos dels sorolls, pot ser un receptor de plaer. Un escriptor va dir: «Hi ha tres coses que sempre he estimat i mai no he comprès: la música, la pintura i les dones».

Potser és qüestió d’insistir. És el que fan els que periòdicament són rebuts a les Franqueses del Vallès.

☰