Les tesis migratòries més dures s’obren pas a Europa
El rescat de l’‘Aquarius’ ressuscita velles tensions per les quotes de refugiats Els líders europeus tindran l’última paraula en la cimera de finals de mes
Ja fa gairebé tres anys de l’esclat de la crisi migratòria més gran des de la segona guerra mundial, però el rescat de l’Aquarius, amb 629 immigrants a bord, ha posat de manifest que les velles tensions no han desaparegut i que si hi ha un problema polític irresolt a Europa, amb potencial per fer-ne esclatar les embastades costures i desestabilitzar políticament els Estats membres, aquest és el control de la immigració i la política d’asil.
Els líders europeus s’havien marcat el pròxim Consell Europeu de finals de juny com a data límit per tancar un acord sobre la reforma del sistema comú d’asil. És a dir, de l’anomenat reglament de Dublín III, que obliga a tramitar les sol·licituds al primer país d’entrada i que fa que la pressió recaigui exclusivament en els països que estan a primera línia a la Mediterrània.
La proposta de compromís, de la presidència búlgara de la UE, planteja que el primer país d’entrada sigui el responsable de tramitar la sol·licitud durant un període de vuit anys, i inclou un mecanisme de repartiment obligatori quan la pressió migratòria es dispari. El pla no acosta posicions i la divisió persisteix entre els que es neguen a ser solidaris i reclamen un blindatge de les fronteres, com els països del grup de Visegrád (Hongria, Polònia, la República Txeca i Eslovàquia), i els que consideren que quotes automàtiques i obligatòries són la resposta a la càrrega que suposa per a Itàlia, Grècia, Espanya o Malta estar a primera línia.
POC OPTIMISME / Aquest bloqueig polític obligarà els caps d’Estat i Govern europeus a pronunciar-se novament en la cimera del 28 i 29 de juny. Pocs a Brussel·les, tanmateix, són optimistes. «¿Arribar a un consens? Ho dubto», apunta un alt funcionari del Consell. La incorporació de partits ultradretans a alguns governs europeus ha posat les coses encara més difícils. Viktor Orbán (Hongria), Jaroslaw Kazynski (Polònia) o Peter Pellegrini (Eslovàquia), els més reticents fins ara a les quotes perquè suposen una cessió inacceptable de sobirania, ja no estan sols en la seva carrera per imposar una visió dura i restrictiva de la política migratòria.
L’arribada al Govern d’Itàlia de la Lliga, amb un ministre de l’Interior, Matteo Salvini, que no ha trigat ni una setmana a anunciar el tancament amb pany i clau dels seus ports als vaixells de les oenagés, augura que la recerca d’una solució equilibrada serà més complicada. El primer ministre austríac, Sebastian Kurz, que governa amb la ultradreta de l’FPÖ a Àustria i assumirà la presidència semestral de la UE l’1 de juliol, ja ha anunciat mà dura i la seva voluntat de crear un eix de països contra la immigració il·legal. I el ministre alemany d’Interior, Horst Seehofer, ja ha deixat clar que està en plena sintonia amb la música que arriba d’Àustria.
«Hi ha un clima polític més dur», admetia fa uns dies la ministra d’Immigració sueca, Helene Fritzon, sobre la nova visió que comença a obrir-se pas. Les crítiques del president francès, Emmanuel Macron, a Itàlia, qualificant l’actuació del Govern de Giusseppe Conte de «cínica i irresponsable», tampoc hi han ajudat i, tot i que la crisi diplomàtica entre els dos governs s’ha contingut, els ànims estan molt caldejats.
RISC DE PÈRDUA DE VALORS / La decisió de Pedro Sánchez d’acollir a Espanya l’Aquarius ha donat oxigen als que defensen un canvi de rumb en la política migratòria però no és clar que n’hi hagi prou per frenar el replegament i l’Europa fortalesa. «Correm el risc de perdre els nostres valors i la humanitat que ens caracteritza. No podem tancar els ulls», urgia aquesta setmana el vicepresident de l’Executiu comunitari, Frans Timmermans.
El problema és que els números parlen tots sols i pocs països estan en disposició de donar lliçons de solidaritat a Itàlia. Dels 160.000 refugiats que els governs europeus van prometre resituar des de Grècia i Itàlia només se n’han trasllat 34.691 (22%).
☰
Els reticents governs d’Hongria, Polònia i Eslovàquia ja no estan sols davant els expatriats
La crisi diplomàtica entre París i Roma s’ha contingut, però els ànims estan molt caldejats